No és pas un títol misògin, o masclsita…Si llegiu l´article ho comprovareu.
El vi sagrat, el vi odiat
Al cap de Creus sovint es localitzen vaixells romans amb un important carregament d’ àmfores de vi procedent de les nostres contrades. Els vins que es feien al que després seria Girona i Catalunya eren famosos per part dels gurmets romans que, altrament, tenien en una gran estima aquest licor preciós.Com deia Plini el Vell a la seva Història Natural, “el vi també és matèria de meravelles”. I afegia que “cal tractar-lo amb la gravetat que ha de tenir un romà quan tracta de les arts i de les ciències”.L’ ampli món del vi, segons l’ herència clàssica- que els islàmics volen esborrar, i per això no hi passo- és font renovellada de meravelles i de saber, i li escau el mateix respecte que a l’art i a la ciència. Així pensaven els antics grecs, que, presents a Empúries- juntament amb els fenicis de Vlamanera, el jaciment que especuladors i golfistes volien destrossar, a l’ Escala- ens varen fer el present del vi i varen donar nom secular a la comarca de l’ Empordà, que amb el Rosselló, a la Catalunya Nord, són de les primeres a rebre aquest saludable bateig. El vi, per a ells, era exalçat a l’ alta categoria dels déus immortals, Atis, Cibeles i Dionís, déu aquest adoptat sota el nom d’ Osiris a Egipte (on ja el vi era estimat i begut) i de Bacus a Roma. Un déu del qual hom suggereix, justament, que va donar nom al Bages, que antigament fou de les comarques més fèrtils en producció vinícola, una tradició que, com arreu dels Països Catalans, es potencia i es torna a vivificar, ara amb l’ ajut beneficiós i imprescindible de les noves tècniques enològiques. Crist, també mediterrani, i tan amic dels amics i del vi que, com Dionís- el convertia, a Canà, en pretext de miracles. I és clar- a desgrat del dolorós i vinòfob parèntesi islàmic-, el vi esdevé el símbol d’ Occident.
A Tortosa, no fa molt, un grup d’ islàmics (o islamistes?. El matís és important) varen fer una manifestació contra la viuda que regentava un bar perquè estava a uns 100 metres de la seva mesquita (oratori), tot i que suposo que el bar era anterior a l´onada vinòfoba. Els polítics, (i alguns monarques, com els dle Regne d’ Espanya, que Déu el confongui!)) igualment, fan el ridícul baixant-se les calces renunciant a servir vi en àpats on hi assiteixen dipolomàtics de paísos isl`mics (en els qulas, a més ni hi poden assistir les dones).Una religió que maltracta les dones i els amants del vi, malament rai. I, amb tot, seria possible un islam toerant, com el de l´antiga Còrdova, Eivissa, Dénia o València, o de la Pèrsia que tenia els millors poetes bàquics del món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!