El vi no és només suc de raïm, pot icloure diversos additius, alguns innocus i d’ altres amb possibles efectes perjudicials per a la salut.
ETIQUETATGE I ADDITIUS DEL VI
Atès que els vins poden incloure additius, colorants, conservats, aromatitzants, trafiqueigs químics i físics diversos (normalment autoritzats) convindria que el consumidor en fos informat., a la contraetiqueta, cosa que ja es fa en els països anglosaxons.
Cal tenir en compte que alguns dels additius poden ser incompatibles amb algunes al.lèrgies o malalties i, igualment com la indústria alimentària es veu obligada a declarar de forma puntual els ingredients de les seves elaboracions i les possibles incompatibilitats, sorprèn que en el vi no se segueixin aquestes normes.
Ja en el passat es feien servir productes afegits: així els antics grecs hi afegien reïna de pi, un conservant: encara avui els grecs aprecien el vi retsina. Els romans, al seu torn, sembla que hi incloïen plom, també a fi de conservar-lo: alguns historiadors sostenen que el plom consumit- també a través de les canonades- va produir la infertilitat de les classes altes (que ren les que bevien vi). Al segle XVII ,el banyoli (resident a Perpinyà) Fra Miquel Agustí, al seu Llibre dels secrets d’ agricultura, ens suggereix diversos conservats: de pells de serp o cansalada, a espinacs, llavors de bleda, etc. A Castella , en aquest sentit, hi ha la tradició oral de l´afegit d’ un animal a la tina: fórmula miraculosa que, segons diuen (i no s’ ha comprovat), millorava les qualitats gustatives del que ells anomenen caldo (i mai tan ben dit!).
El vi, és clar, no és només vi, sinó també tot allò que se li afegeix, d’ acohol o sucre s unsimple lluquet a substàncies molt més sofisticades.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El vermut no deixa de ser un vi aromatitzat.
El vi barat, de consum diari, també està afectat per la trafica? A partir de quin nivell hi fan més trafica, amb el vi? Trobo que els buròcrates de Brussel·les, en comptes d’entretenir-se amb collonades, haurien d’obligar els elaborades del vi a incloure-hi tot allò que hi fiquen de més. Els francesos i alemanys, etc.. els haurien d’obligar reconèixer que hi afeigeixen alcohol.
Totalment d’acord que hi hauria d’haver una major informació en l’etiquetatge, el qual hauria d’indicar no només els components sinó també les quantitats d’aquests i ser més precises. Ho reflexionava a partir del sulfurós que es troba al vi.