BONA VIDA

Jaume Fàbrega

12 de gener de 2010
2 comentaris

UN GRAPAT DE CARAMELS

Regal per als nens, també benvinguts pels adults, present del tradicional dia del sant català…

CARAMEL

“Caramelo”, d’
una marca comercial  a una tonada espanyola-
“caramelo, dame caremo”,

Qui, de xiquet, no 
ha llepat amb fruició un caramel?. I, no obstant, la difusió massiva
dels caramels, sobretot per a les classes populars, és relativament recent:
data del segle XIX, i fins de més cap aquí. El sucre, matèria prima bàsica per
a la seva fabricació, si bé als Països Catalans va ser aportat pels àrabs
(encara que els romans ja el coneixien) mentre que els europeus no el coneixen fins
al segle XIII, amb les Croades- era sempre una primera matèria cara, reservada
a la cuina dels rics o als apotecaris, és a dir, que els primers caramels- dits
també “carmelos” o “caramel.los”- eren considerats medicinals.

Els confits, no obstant, ja apareixen en un receptari
medieval català del segle XV; els nostres reis eren llépols dels exquisits i
exòtics confits de gingebre. Així com, en altres llocs, altres matèries
precioses com l’ ambre.

El caramel es defineix com a un aliment fruitiu de formes
molt diverses- pastilla, barreta, animal, caramel de bastonet- en francès sucette, que data d’antic- format per
pasta de sucre, glucosa i altres ingredients- n’ hi ha també sense sucre- que,
un cop concentrats mitjançant el calor, s’ endureixen i es cristal.litzen un
cop es refreden.

Els caramels durs solen ser àcids,- amb cítrics o
tartàric, i gustos de fruita-. Si hi intervenen greixos- mantega, margarina,
mantega de cacau- són anomenats tous (o blans). La referència són els Werthers.El
caramels farcits poden tenir crema, fruita, i licor- perversament adults-. N’
hi ha de cafè, de cafè amb llet- molt tradicionals al nostre país-, de mel, amb
pinyons, amb avellanes, amb xocolata. Aquí, però entrem en el món més
especialitzat dels bonbons (mot
francès que vol dir també caramel), dels caramels tous com els toffee, el fudge
o el hopje. I d’ altres de curiosos com els de llet de cabra que he menjat a
Mèxic, deliciosos. També hi ha caramels de parafarmàcia, venuts als herbolaris
o farmàcies. D’ herbes suïsses, de mel, d’ eucaliptus, etc.

Un dels caramels més famosos és el lolly pop, dit aquí
cupa-chup (quan ara una empresa catalana, Dalí en va dissenyar l´envoltori) i
a Cuba chambelona. Un caramel molt infatil i alhora adult, pel seu doble
sentit (present entres els jocs de facebook, per exemple).

 

Carameles sense
sucre

Una idústria creixent

Empreses catalanes: Virginias, Gerió

  1. No soc gaire de caramels, però el post m’ha fet recordar que la mare en feia amb una paella vella. Diria que només utilitzava sucre i alguna vegada afegia llimona. Caramels de pobre, suposo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!