La paella valenciana és un plat “exòtic”?. Ho són els cargols, el pop, els calamars, el conill, els eriçons?. Quants de prejudicis amb tuf racista s’ hi oculten darrera aquesta qualificació, present fins i tot en el títol d’ algun llibre de cuina?.
TOTS SOM EXÒTICS , TOTS SOM ESTRANGERS
Dins l’ actual procés de mundialització, estem abocats a la multiculturalitat culinària. No solament perquè la informació ens arriba de tot el món, i a les grans ciutats europees estan plens de restaurants i botigues de queviures d’ arreu sinó perquè- i ara aquí mateix- comencem a tenir importants col.lectius de procedències diverses- àrabs,berbers, senegambians,llatinoamericans, xinesos-… A més, la popularització dels viatges “exòtics” fa que hom vulgui portar a casa alguns dels plaers culinaris descoberts. Però allà on es podria discrepar- si més no conceptualment-, és en la utilització del concepte d’ “exotisme”. “Exòtic”, segons el diccionari, és allò introduït d’ una contrada estrangera, i s’ aplica a allò que fa estrany. Justament en un món que volem multicultural, aquest mateix concepte d'”estranger” no sembla el més adequat. Si de cas, parlaria d’”altres cuines”, més que de cuines exòtiques. I això perquè, d’ una banda, el concepte d’ exotisme és relatiu i, de l’ altre, pot comportar un cert tuf racista, un desconeixement. Així, a França ho és
la “Paëlla” (escrita així) que es fa a l’ AUCHAN de Perpinyà, assimilada a un plat quasi-àrab o vagament andalús. A través dels prejudicis o la mala bava, doncs, un plat dels països de llengua catalana esdevé “estranger” i “exòtic”- o tractat com a tal- en el seu propi territori. Per els francesos i la resta d’ europeus nòrdics són “exòtics” els calamars, i per nosaltres, almenys emprada per cuinar,
la mantega. No hi ha , solament, un exotisme llunyà,sinó també un exotisme pròxim. A la Península hem menjat llangardaix, serp, rata de marjal, eriçons. I mengem cargols, granotes, garotes,espardenyes, fideus de mar, ànec, calamars, pop,sèpia, conill -productes “exòtics” en molts països europeus-. De fet, doncs, cada cuina, cada fragment d’ una cuina més àmplia, pot ser “exòtica” per les altres. De fet, tots som u, tots som “exòtics”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!