BONA VIDA

No us vindria de gust un “pal català”?. O tantes i tantes delícies dolces del País Valencià, Catalunya o les Balears.

PASTES I PASTISSOS TRADICIONALS

Els confiters i els pastissers de restaurant han innovat- i continuen innovant moltíssim en el camp d’ aquest art, que ha entrat amb tots els honors en el camp de l´alta creació, paral.lelament a la cuina: pastissers  de la nostra àrea lingüística, per exemple, tenen reconeixements internacionals i dels dels fogons de El Bulli, Can Fabes, Sant Pol o El celler de can Roca, les postres creatives catalanes són conegudes arreu del món. Unes postres i pastissos, en general més lleugers, amb menys contingut de sucre i amb la presència més corrent de la xocolata, el caramel, els gelats, els coulants, mousses i cremes, salses i culís. A més, com hem dit, un dels millors pastissers d’ Europa, àmpliament guardona,t és un valencià i els catlans també són reconeguts en l´art de la xocolata, sobretot a través de les mones.

Però també ho comencen a ser algunes postres tradicionals- com la crema catalana, ja força coneguda a França, a Itàlia o a Suïssa- i, a més, cal recordar la presència de pastissers catalans i mallorquins, o bé torronaires, gelaters i orxaters valencians, arreu del món: de Madrid a Miami, passant per Nova York.

Les pastisseries públiques de Catalunya, les Balears, el País Valencià, la Franja, la Catalunya Nord o Andorra, les “granges” més que centenàries (com l’ antiga Can Culleretes, de Barcelona,  o can Joan de s’ Aigo, de Palma) sempre han gaudit d’ una gran fama i, en molts casos, continuen fent honor a la tradició- d’ origen medieval o incorporada de fora de deliciosos dolços, pastes i altres preparacions, de les coques al mató de monja, del gató d’ ametlles a les tortades.

A més- i això especialment al País Valencià i a les Balears, que tenen una riquíssima tradició en aquest sentit- la tradició de l´elaboració casolana de pastissos, postres i coques continua ben viva.

Gràcies a això, sigui a les cases o a les pastisseries, podem trobar temptadores i llamineres elaboracions que va molt més enllà de la coca, el brioix o el croissant quotidians o del clàssic tortell dels diumenges evocat literàriament per Josep Pla.

Hi podem trobar, això sí, tota mena de tortells (catxap a València): de brioix o de pasta de fulla, entorxats o farcits amb massapà, crema o nata.

El braç de gitano, de flonjo pa de pessic i farciment de crema, nata, trufa (i també gema al País Valencià) continua fent les delícies de tothom.

Les lioneses i pals (o “pals catalans”, a Valéncia), amb el seu guarniment de nata, trufa  crema, i sovint amb  un cruixent caramel per sobre, no hi manquen mai.

Tampoc l´esponjós pa pessic, bescuit o congret – de Vic, de Girona, d’ Arbúcies, de València- coca de bescuit-…- i diverses elaboracions que el tenen com a base.

La pasta de full, glòria d’ una bona pastisseria ens dóna tortells, coques, jesuïtes, crestes, ulleres o palmeres,milfulles, canyes, napolitanes, cassoletes o tartaletes farcides, amb el clàssic farcit de cabell d’ àngel, o bé nata, trufa, crema, fruites.

Qui gosarà sostreure’s a dolços tan bons com la sara- de pa de pessic, mantega i ametlles filetejades-, el massini, el Sant marc, el mil fulls, el búlgar (de xcocolata) i d’ altres totalment incorporats a la nostra tradició?. Mones, coques,bunyols, cassoletes o tartaletes,merengues diverses, pastissos , tartes, cremes, mousses, semifreds, coques,panellets, rebosteria dolça i pastes seques o de te completen aquesta enlluernadora oferta. Enriquida, a més, pes diverses especialitats locals: xuixos de Girona, corns de Perpinyà o Banyoles,  merengues de Sitges o Vilanova, coques de nom geogràfic, les cansalades o l´exquisida tortada de Banyoles (que, com alguns pastissos únics, formen part d’ un secret antic i familiar) el tortell d’ Olot o de Vilafranca del Conflent, els bufats del Vendrell, els pastissets de Tortosa, les orelletes de Lleida,  les encasades de Lloret de Mar  de Vic, els taps de Cadaqués, el rus i el braç de pasta de full de la Bisbal, les flaones de Cadaqués, Figueres o Torroella de Montgrí,  el menjar blanc o la coca de cireres de Reus i tants d’ altres.

Les mones, coques d’ aire, pa cremat o panous són una delícia valenciana que fan costat als fartons per a prendre l orxata, tortades, rotllos, corones, magdalenes i valencianes, la deliciosa i barroca punta de diamant, orelletes (també pròpies de Lleida i de la Catalunya Nord- on s’ anomenen bunyetes), les almoixàvenes d’ origen medieval, el flaó de Morella, dels mateix origen (que fa costat al d’ Eivissa i Calaceit, així com a les flaones de l´Empordà), les fogasses i fogassetes, els rosegons, sequillos i ametlats, les casques i dolços de Nadal- no oblidem els torrons i coques de torró- i tota mena d’ imaginatives coques i coquetes- de sagí, de panses i nous, de moniato, carabassa, de bescuit, de llanda…-,

La Franja de Ponent- i les terres de l´Ebre- presenten tmabé els cócs i coques- com el de Fraga, amb indicació geogràfica-, el cóc ràpid, el de maçana, les magdalenes, els pastissets, flaonets, les ensaginades. els ametlats, les casquetes, els redotets, les panadetes, les mones, les coscaranes, els crespells, secalls, carquinyols i almojàvenes. A la Catalunya Nord coques de tota mena- una tradició renovada-, braç de gitano,  bunyetes de Pasqua- simialrs a les orelletes, orianes o orellanes-,tronc, brioixos, conrs- com els de Banyoles-, tortells, torrons, rosquilles, ametllats i, és clar, tota mena de “crostades”, lioneses i pals (éclairs), tartes i pastissos de tradició occitana o francesa.
Les Balears no es queden enrere amb la famosa ensaïmada- pastís universal-, el deliciós gató o la tortada d’ ametlla, les galetes i amargos i pastes d’ origen medieval com els robiols, els mostatxons, els sequillos , o bé els quartos, els crespells, crespellets, galetes arrissades,les formatjades,  panades, greixoneres, greixeres i púdings- record britànic, millorat, de Mallorca- així també com tota mena de coques- com la d’ albercocs, flonja i fonedissa- i altres inacabable delícies. I la internacional ensaïmada, farcida amb cabell d’ àngel, crema, etc.  o “llisa”.

Pregunta: quin dolç, pasta o galeta és típica del vostre poble o ciutat, o de d’ una pastisseria local?. Feu-m’ho saber, i entre tots confegirem un mapa dolç que ens ajudarà a tots els bloquistes a viatjar i degustar.

Per saber-ne més:

Jaume Fàbrega: Les postres i pastissos de l’ àvia. Cossetània Edicions. El manual més complet de pastisseria dels Països Catalans  i d’ altres procedències. Amb una història de la pastisseria i el primer lèxic català sobre el tema.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!