BONA VIDA

SOPA DE TOMÀQUET I PA

(PAPPA AL POMODORO)

Una sopa molt adequada per als temps de crisi, ja que aprofita coses que a vegades llencem- pa eixut, tomàquets massa madurs-.

Amb pa, tomàquet i oli d’ oliva  neix aquesta gustosa sopa dels pagesos de la Toscana i altres regions italianes, com el Làzio (Roma). En  agraïment a RITA PAVONE, que va enregistrar diverses cançons en català en català- i que tants ànims ens va donar en els primers temps en què tornar a cantar en aquesta llengua, després de dècades de prohibició secular per part d’ Espanya (i no solament a l`època de Franco!. El 1714 el rei borbó Felip V la prohibeix totalment, i durant segles centenars d’ homes i dones varen ser perseguits i fins empresonats per utilitzar-la- entre ells el mateix Antoni Gaudí) era tot un símbol de suport  de llibertat;  té una popular cançó dedicada a aquest plat i, és clar, també es va enamorar del pa amb tomàquet.

Vàrem tenir ocasió de parlar-ne amb la Rita després d’ un concert que va donar a la bonica població costera de Viaréggio, ja entrada la nit, passejat pel bonic passeig marítim… Tot i que parlo italià, ens enteníem perfectament jo amb el meu català i ella amb el seu parlar de Torí (piemontès), on havia nascut. En la seva època de màxim èxit va enregistrar, en català, la cançó “Ell” (per cert, amb una pronunciació perfecta), juntament amb altres cançons  cantades també en català  per Donatella Moretti, Gianni Morandi i Jimmy Fontana. L´any següent (1966) va gravar un disc íntegrament en català, amb alguns dels seus grans èxits.

La cançó “Viva la pappa al pomodoro” la va gravar en espanyol, però amb una traducció lamentable, ja que convertia la sopa de pa en patates (papas).   

En altres regions italianes, de la Ligúria a Sicília, hi ha altres plats a base de pa reciclat:el pancotto del Làzio, Puglia i Calàbria- sopa que tan recorda el Pancuit de les Balears-,la Panada del Vèneto o el Panifrattau de Sardenya.

A tota la Mediterrània i també en altes espais el sagrat pa de blat apareix, reutilitzat, en moltes receptes, com una manera de fer que no es perdés res. A Portugal hi ha l’ açorda, o la sopa de coentros del sud (sopa de pa i celiandre), o el gaspacho,parent dels gaspatxo extremeny o andalús i aqui també el salmorejo també andalús, sense oblidar les migas espanyoles, les sopes escaldades de Catalunya, l’ aiga bolhida de Provença, el Torrin de la resta de territoris occitans (Gascunya, Vall d’ Aran- aquí també amb tomàquet), les famoses Sopes mallorquines (espesses, però sempre amb pa i verdures), el fattoush àrab- que recorda altes amanides amb pa, per exemple italianes- i fins i tot els púdings anglesos i de Menorca. En aquesta illa també hi trobem la sopa Oliaigua, molt semblant a la Pappa italiana., així com el Pancuit ja esmentat, que tant ens recorda el Pancotto –pa cuit- italià, o la Panada. Pappa, en italià, significa “farinetes”, però en tots aquests casos es tracta de plats d’ origen popular, presents a totes les regions italianes (pancöttu a Gènova) fets a partir d’ aprofitar el pa sec o eixut. A Navarra i la Rioja, la Sopa de ajo també sol tenir tomàquet i pebrot.

Les sopes de pa també són presents a Andalusia- Sopa de tomate, amb pebrot i menta-, Catalunya- sopa de sofregit: les dues són quasi idèntiques a la Pappa al pomodoro- , i a Catalunya sempre s’ hi fa l´autèntica sopa de peix dels pescadors, que  el gran escriptor Josep Pla deia que era l´ única veritable, si portava pa. Aquí també es famosa la Sopa de farigola- Sopa de timó, al País Valencia i altres llocs de Catalunya, la Sopa de menta, la Sopa d’ all- parenta de la Sopa de ajo castellana (que sol incloure pernil o xoriço i pebre vermell) o andalusa i d’ altres regions espanyoles- o fisn i tot l´elegant Soupe à l´oignon francesa-. En la major part d’ aquests casos (sobretot a Itàlia i Catalunya) el pa, batut, dóna una consistència cremosa, molt agradable, a la sopa. Algunes s’ enriqueixen amb un ou.

Ingredients

½ de pa de pagès,4 o més tomàquets d’ estiu grossos, 1 ceba petita, 4 grans d’ all,oli,sal ,pebre

unes fulles d’ alfàbrega, aigua

Elaboració

Esmicoleu el pa a petits bocins i remulleu-los en aigua.

Poseu-los en una  cassola la ceba,  tallada a trossets; afegiu-hi ells alls trinxats i el tomàquet, sense peles ni llavors. Deixeu-ho coure uns 25 minuts a foc baix, remenant-ho de tant en tant. Afegiu-hi el pa, i l’ alfàbrega. Deixeu-ho coure uns 5 minuts més. Tasteu-ho de sal i pebre. Serviu-ho en plats fondos  i tireu-hi un raig d’ oli d’ oliva. També es pot menjar freda o rescalfada.

Notes

S’ hi pot afegir pastanaga o porro. Ha de quedar una mica espessa i cremosa però no empastrada. Aquest plat recorda molt l’ açorda portuguesa, un plat d’ origen àrab- com el gaspatxo (o els “gaspatxos” valencians) i de la Mancha) nom, segons el lingüista Corominas, que té aquest origen-. L´açorda d’ origen àrab es troba també a la Catalunya medieval,  ja que l’esmenta el gran metge i dietista Arnau de Vilanova. Justament, tant en les cuines àrabs com en la jueva, hi ha nombroses sopes, amanides, etc. a base de pa.

Si el plat es fa a l’hivern es fan servir els petits tomàquets de penjar o de muntanya, anomenats “bombolini” a Itàlia.

A vegades el pa es fa torrar o assecar al forn.

Hi ha versions del, ja esmentades, “pancotto” que són també  una sopa de tomàquet amb pa, com la del Làzio, Calàbria,etc. S’ hi pot afegir api, sàlvia, marduix, llorer, alfàbrega. Es pot servir amb formatge d’ ovella ratllat (pecorino, serrat, manxego). També s’ hi pot posar un ou, com a les sopes de pa que es fan a Catalunya.