La classe obrera actual ja no respon als paràmetres del passat; el 1r de maig, ara, és una festa, més o menys animada pels buròcrates dels sindicats, i els "partits obrers" (per exemple Iniciativa i similars), en realitat, són els votats pels "pijos" i la gent de classe mitjana-alta. Però els obrers tenen una història de sofriment i lluita i, també, de subalimentació.
La
informació culinària que tenim més a l’abast és la dels receptaris que, naturalment, pertanyen a la cuina burgesa i dels rics. La gent pobra- la majoria de la població, però, menjava altrament: poc i amb poques aportacions de proteïnes càrniques. La jornada laboral, a més, podia ser de més de 14 hores i, com avui en alguns països, els nens treballaven des dels 8 anys, i les dones fins que ja no poden més. El metge
Vicenç
Pagès i Oliveras, nascut a mitjan segle XIX, ens ha deixat un document sobre l’ alimentació dels obrers garrotxins a principis de segle. Aquests vivien en un medi rural i, hem de suposar, menjaven millor que els de els grans ciutats. Heu aquí els plats de cada dia:
"Abans de començar el jornal o poc després d’haver-lo començat els operaris de fàbrica solen prendre 125 g de llet els que més o un bocí de pa i mitja unça del que anomenen "xocalata" (conglomerat de fècules i grassa, i potser vestigis de cacau i sucre). A les vuit (es llevaven a les 4 de la matinada) generalment un plat de farina, de blat de moro mal adobada a l’ hivern, i a l’ estiu un plat d’ una barreja de cols, patates, blat de coure i farina, condimentat tot amb una mica de cansalada o d’oli. Una arengada o bé el tros de cansalada que va servir per fer l’ olla, pa i una mica de vi completen l’ esmorzar. El dinar de migdia consisteix en una mica d’ escudella barrejada i carn d’olla, una amanida (ceba,tomata o pebrot) i rastres de porc o de carn amb el seu corresponent pa i vi. I a la nit, una altra vegada, l’ imprescindible escudella, que per alguns és tot el seu sopar, mentre que els que tenen més sort hi afegeixen un plat de mongetes o de patates, amb el seu corresponent pa i vi".
El"blat de coure" és blat picat o escairat, en gra, i la farina de blat de moro és el "farro", aliments que es varen tornar a menjar amb la fam de la guerra ,i que ara apareixen en els restaurants més sofisticats.
(Del vol. d’ història de la cuina catalana de La cuina catalana, Ed, l´Isard).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!