França té por: Le Pen ascendeix, la "banlieue" està en revolta permanent i els seus grans valors- entre ells el de la cuina- fan figa.
França té moltes pors: entre elles la del francès de color, o simplement moreno, amb accent àrab o de raval i que mai ha estat acceptat. Com mai han estat acceptats els pobles del seu territori- però aquests, sotmesos al terror de no poder ascendir socialment si eren que són, ja no són cap problema: els catalans, els bascos, els occitans, els corsos, els bretons, els alsacians, els flamencs…ara només són un “accent” dins la República, i les seves cuines subsumides, sense cap mena de respecte, dintre del que se’n diu “cuina francesa”- autoconsidera l´única cuina digna d’a quest nom, la millor del món,
la referència-. Però els grans valors que què es basava la cuina francesa- una cuina nòrdica basada en al mantega i la crema de llet, en l’ excessiu protagonisme de la transformació dels aliments i de les salses i fons, ni que fos passada per
la “Nouvelle Cuisine”- ha caigut en el descrèdit. No solament han emergit altres cuines- de al xinesa a la japonesa, sinó , sobretot, un valor abans desconegut (i fins menyspreat): la cuina mediterrània. Els francesos comproven amb desfici i por, que la referència mundial ja no és un cuiner gal, sinó un Ferran Adrià. O que els propis cuiners- sobretot si procedeixen del territori occità, abans sotmès al menyspreu
de tot allò que fa pudor d’ all, ara reivindica les seves arrels. Heus aquí el que diu Alain Ducasse, el gran cuiner de referència , després de passar per París o Mònaco): “Globalment ens orientem cap a una cuina més mediterrània, més sana, més perfumada i també més “dietètica”. I a continuació afegeix que no fa cuina francesa, sinó cuina mediterrània: és a dir, cuina valenciana, catalana, grega o italiana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!