BONA VIDA

EL “GIRIC” ( DE GISÈLE I ERIC), RATAFIA AMB GINEBRA, UNA TROBALLA…

COM
DEGUSTAR LA RATAFIA CATALANA

Santa Coloma de Farners i Besalú són
les capitals de la ratafia. Pròximament s’ hi afegirà Berga, on s´organitza, a
càrrec dels “Amics de la ratafia del Berguedà” la I Fira de la ratafia del
Bergadà, el dia 4 de desembre. Inclou un tast del licor i tast popular i, a les
19, 30 (tot al casal Panxo) una conferència meva (suposo que en qualitat d’
autro del llibre El llibre de la ratafia. Ratafies i licors d’ herbes d’ arreu
del món, que per cert, va obtenir el premi internacional Gourmand World
Cookbook Awards a França) i una entrevista gravada, a més d’animacions
musicals, sopar, etc.

Ratafia,herbes de les Balears, herbers
de València

La
ratafia és un dels licors més populars de Catalunya. La “ratafia catalana” es
defineix com un licor fet amb aiguardent o anís i maceració de nous verdes,
herbes aromàtiques o flors.

I
diem  “ratafia catalana” (amb denominació
específica) ja que hi ha altres licors amb herbes i nous verdes- a Provença o a
Itàlia, per exemple, però que no porten el nom de ratafia. I a nivell
internacional, seguint criteris francesos, per ratafia s´entén un licor ben
diferent: o bé un licor de cireres o bé, modernament, un aperitiu a base de
most, alcohol i aroma de taronja. Se n´elabora a França, als Estats Units, a
Austràlia…Se sol prendre fresca, com aperitiu.

Altrament,
la difusió o àrea de la ratafia no és uniforme a tot Catalunya: agafa la zona
dels Pirineus- excloent-ne la Catalunya Nord, d’on ha desaparegut-, baixa per
Ponent- Pallars, Garrigues-, també inclou el Pirineu gironí, i d’ Osona,la
Garrotxa, el Gironès, el Pla de l´Estany, la Selva, el Berguedà, la Catalunya
interior al sud de Barcelona. En canvi, a la regió de Tarragona, i encara més a
la de Tortosa- on es fan licors similars- no hi és.

Al
País Valencià i a les Balears, hi ha licors similar,s però que no solen
incloure nous verdes: herbes (seques o dolces) de Mallorca o Eivissa, herbers,
herberts, herberos, etc. valencians, que s’ elaboren en diverses destil.leries
i també a les cases, de Castelló a la Safor, fins a Alacant.

Altrament
a la Vall d’ Aran s’ elabora una veritable ratafia (tot i que és fabricada al
Pallars), però que du el nom d’ “Aigua de nodes” (aigua de nous). En altres
llocs dels països de llengua catalana es parla també de licor de nous, vi de
nous, etc.

Hi ha
dues formes bàsiques de prendre la ratafia:

1)    
com
a licors de sobretaula, en una copeta o vaset petit, normalment servida a
temperatura ambient. Es excel.lent acompanyada amb postres de músic o grana de
capellà, galetes de Santa Coloma o d’ un altre tipus també poden servir els
“amargos” balears, els “amaretti” italians i, fins i tot,
les galetes a base d’a metlla anomenades, justament, “ratafias”,
procedents del món anglosaxó.En tot cas, no és aconsellable prendre-la sola ni
beure`n més d`una copa.

2)com
a aperitiu. En aquest cas es pot servir en un got llarg, amb glaçons.En aquest
cas és una beguda molt agrdable, que pot ser de qualsevol hora, a l’ estil de
les “herbes” de les Balears, que se solen degustar així.Es pot
allargar amb aigua, sifó o seltz.

3)Antigament
, en algunes zones- incloent el País Valencià. Les ratafies i altres licors d’
herbes es bevien per “matar el cuc”, com a desdejuni, això sí,
acompanyada d’ alguns fruits seques, unes figues seques, etc.

Altres
alternatives són la “castanyeta”, beguda a base de ratafia i llet de
Castanyet, a la Selva. Els inventors l’anomenen “pura llet de teta”.

A
partir de la ratafia es poden elaborar còctels i xarrups llargs, d´un gust
excel.lent. Combina, per exmeple, amb licors amargs com el Fernet Branca, amb
brandi, crema de llet…El meu preferit, creat per mi amb uns amics suïssos, és
el “Giric”, combinat de ratafia amb gin (dues part de ratafia i una de ginebra,
o bé proporcions al gust), i glaçons.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!