QUINS SÓN ELS MILLORS ROVELLONS?
El “Rovelló” és un personatge dels Pastorets de Folc i Torres però, com sap tothom, un dels bolets més desitjats al cistell i a la taula.
Els rovellons (Lactarius sanguifluus) són un dels bolets més apreciats a Catalunya, així com al País Valencià i a les Balears (esclatasangs). Però cal tenir en compte que molts dels que es troben al mercat no són de la qualitat desitjada.
No solament cal l’ espècie correcta- tot i que el pinetell, o Lactarius deliciosus- també és apreciable-, sinó que cal,de totes, que el bolet sigui d’ una bona procedència i, especialment, dels boscos eixuts de Catalunya, on la particularitat del clima dóna aquest rovelló un perfum i un gust incomparables. Per dir-ho clar, el pitjor rovelló és el de muntanya, i, per tant, el de Berga!.Espero que els amics de Berga no s´enfadin: ells ja tenen la magnífica llenega, per a molts millor que el rovelló. Fins i tot hi ha una poesia que parla d’ aquest litigi entre el rovelló i la llenega. Tot i que els que es venen als mercats solen ser de Sòria, de Granada i d’ altres indrets més llunyans. En alguns països europeus- per exemple als eslau- el rovelló és conegut, però no gaire estimat. A França, i fins i tot a Itàlia o al País Basc és mirat amb indiferència. De fet són espècies paral.leles, en realitat Deliciosus- que és el menys “deliciós dels rovellons!-.
Segons l’ escriptor txec Bohumil Hrabal ( Qui sóc jo, 1989), “el rovelló rogenc, preciós, és un bolet místic, i els seus cercles concèntrics contenen un missatge místic”…I a continuació l’ escriptor de Brno explica “una recepta segons la qual els llenyataires catalans preparen els rovellons”, no molt diferent d’ dels rovellons a la brasa o a la planxa si bé enriquida amb botifarra.
Pel que fa al pebràs (Lactarius piperatus), en alguns llocs ni es cull,i, fins i tot, pes seu gust acre i picant, es consiera sospitós i en d’ altre, com a parts País Valencià (pebrasses) a l’ Anoia, etc., és ben apreciat.
Es un bolet doncs que, com el rovelló, pot ser més o menys sbo segons la zona de procedència.
No obstant, una nota final: si a Eivissa us donen pebrassos as caliu, en realitat són rovellons, i ben bons.
Nota pràctica. Els millors rovellons, els de secà (boscos d’ arran de la costa) i acabats de collir, i més aviat poc all, per servar el seu perfum inigualable de bosc i de pi. Si són pinetells, pinenques, etc, tampoc els farem cap lleig, és clar.La millor forma de conservar-los és a l´antiga, amb sal (millor que al natural), no aconsello congelar-los. I si són petitons- els anomenats “rovellons botó”´, en farem una delicada conserva amb oli, vinagre i, si ens hi ve de gust, algun gra d’ all i alguna herba aromàtica, com farigola-. Tindrem un deliciós aperitiu, propi de goles agraïdes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però “a la sal”? no coneixia gens aquesta conserva antiga, em podríeu explicar una mica com es fa? em ve molt de gust intentar provar… es pot fer amb altres bolets o altres productes també?
Moltes gràcies.