Des del facebook (facebook jaume fabrega colom), un amic em demana que parli del gin tonic “perfecte”, aquell que sempre cerquem… Naturalment, el més perfecte és el que ens agrada a nosaltres, pero us incloc les meves indicacions: un gin tonic “quasi” perfecte, sobretot per a les festes.
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:11.0pt;
font-family:”Arial”,”sans-serif”;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
mso-ascii-font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-hansi-font-family:Arial;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
La beguda del colonalisme
GIN TONIC
Els grans còctels
se solen associar a un personatge famós, real o de ficció. Així tothom
identifica el Martiny Dry amb James Bond.
Pel que fa al Gin Tonic, era una de les begudes de Winston Churchill, el gran polític anglès que va dir – i no s’
equivocava- “Spain is different”.
El gin tonic és
un dels còctels més populars actualment;
és un combinat de ginebra i aigua tònica. Se li atribueixen virtuts digestives i, per
tant, hi ha gent que té per costum prendre`l a mitja tarda.
Quin és el millor
gin tònic? És una qüestió gairebé metafísica, que sempre ha preocupat els
bàrmans. La meva experiència és que, a vegades, el millor gin tònic es el fet
amb gin ordinari, en got llarg, amb llimona, sense miraments…però compartit
en una sobretaula en un ambient d’ amistat. Ara, si en vull furi com un paler
més solitari, la meva proposta és diferent, i em baso en el meu propi gust i en
els bons consells de savis bàrmans que coneixen l´ofici.
El seu origen és
l ‘ Índia colonial. Els britànics hi varen portar dues begudes, el gin i l’
aigua tònica, inventada per un suís-alemany a finals del s. XVIII (1783) a i
que va obtenir un gran èxit a Londres. ..és clar, es deia Schweppes.Sobre el seu origen exacte n’ hi dues versions. Una que
diu que els soldats imperials prenien l´aigua tònica contra la malària (cosa
probable, ja que en aquells moments no existia l´ aigua envasada). I l´altra
que un oficial britànic va institucionalitzar la beguda com a celebració de les
tropes contra els indis.
Ingredients
1/3 de ginebra
Glaçons (fets amb
aigua sense clor, millor mineral o depurada)
2/3 d’ aigua tònica
1 pela de llimona
dolça (llimona verda o llima)
Elaboració
Peleu la llimona
verda i traieu la part blanca . Refregueu la pell a dins de la copa i a les
vores, a fi que els olis essencials del cítric perfumin la beguda.
En una copa de còctel
troncocònica, hi poseu els glaçons, fins
a dalt; hi aboqueu el gin, separant una mica el coll de l´ampolla, a fi
que s’ oxigeni una mica. A continuació hi aboqueu la tònica en compte. Amb una
cullereta llarga (fent servir el mànec) hi feu una lleugera remenadeta.
Serviu-ho.
Notes
D’ altres s’
estimen més la proporció d’ una part de
gin i 4 de tònica, cosa també correcta.
La ginebra, a
gust d’ alguns, ha d’ estar al
congelador, i l´aigua tònica hauria de ser refrigerada, també segons aquests.
Hi ha qui hi posa
suc de llimona, però cal tenir en compte que l´àcid cítric dissipa les
bombolles de la tònica, i es perd una mica l´efecte màgic i espurnejant que té
la beguda.
L´altra qüestió,
que costa de fer entendre als “barers” (que no bàrmans; de fet, ja me n´he
desdit)-, és que no s’ hauria de servir en un got llarg, sinó en copa de còctel,
, en copa de baló i fins i tot en un got, però ample, no llarg.
Es pot
decorar amb rodella de llimona- que es
com es fa correntment. Pero no n’ hem utilitzat, sinó llima o llimona verda- o
es pot fer servir una pela, i fins i tot una pela de cogombre, una cosa ja una
mica més extravagant.
Marques: de menys
a més,gins,: Beefeeter, Tanqueray, Bombay;London Gin, Seagrams; Martin Millers,
Hendriks, Plymouth
Tònica: Schweppes;Nordic
Mist, Q-Tonic (Estats Units), Fever Tree…
Hi ha cambrers
que preparen un gin tònic especial sacsejant l´ampolla i fent-hi un petit forat
amb una eina punxant: es produeix una explosió de bombolles, que hi ha gent que
els agrada.
Jo faig un gint tònic
propi, sense llimona, fent servir Gin Xoriguer i adornant-ho amb un brot de
fulles de menta.
N’ hi ha de
fantasia, amb cardamom, grans de cafè, una canó de canyella….Joan Roca de El Celler de Can Roca,
també proposa una derivació del Gin Tonic, que és una gran troballa. Igualment
se’n fan sorbets.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Anava a dir-te que se t’havia passat incloure en la llista el nostre gin autòcton, però veig que els tens ben present. Jo també sóc un ferm defensor del Xoriguer, malgrat que en una darrera visita a Menorca en vaig tastar una altra marca que tenia la gràcia afegida d’estar etiquetada en català. De tota manera, m’atreviria a dir que el recent auge del Gin Tònic, després d’uns anys d’anar de baixa, va molt aparellat al descobriment d’aquest prodigi d’aigua tònica que esmentes, la Fever Tree.
Tot i així, agradant-me vull dir, jo sóc molt més devot de la pomada que del gin tònic…
apreciat jaume, moltes gracies per l’article.
no sabia la historia del gin tonic.
jo acostumo al tipic de schweppes i beefeeter, i a mi m’agrada bastant amb una una mica de llimona exprimida, però em diuen que això no es pot fer de cap manera.
de tonica, no he provat mai la fever tree, que alguns diuen que es la millor amb diferència. de gin la que mes m’agrda es la bombay sapphire, pero hi ha llocs que no en tenen
salutacions,
Jo tenia entés que l’invent del gin-tónic va anar lligat al fet que la tònica porta quinina; un medicament que serveix contra els atacs de malària, fa baixar la febre. Suposo que la quantitat a l’època era superior a la d’ara, purament residual. De tota manera no crec que la tropa tirés d’aquest combinat, més aviat devia ser cosa dels oficials britànics.
Un gran encert parlar del gin tónic. Jo mateix l’he redescobert aquest estiu, después d’any de travesía pel desert de l’ignoráncia del savoir-faire dels combinats. Beefeter en té una que és més cara que la Hendricks. Jo afegiría a la lliçó d’en Jaume: en comptes de fregar la pela per dins la copa (per mi la balon la millor), exprimir-la suaument tall a tall per la part groga. L’eséncia que esmenta, entra directament. M’agrada anar-ho fent mentra rememo els glaçons suaument donant-li voltes i vaig afegint les espurnes de la pell (aquelles que cremavem a un mechero quan erem xics) fins que el perfum té l’intensitat que desitjo. Tot avans de abocar-hi el gin i la tónica. De Gin ben poc, a tall de toc. La Fever Tree fantástica. Us recomano fer uns glaçons a casa i posar-hi alguna fruiteta de bosc a dins, maduixeta, mora, etc. A l’estiu a la nit, quan ja t’has acabat tot el líquid, poder mossegar aquestes fruitetes quan ha descongelat totalment el glaçó – i no ha interferit ni en el gust ni en el refredament del gin-, es un plaer sibarita,…a més la vista també ho agraiex, una decoració molt refrescant i antioxidant.