És prioritari, des d’ una perspectiva catalanista, l´adaptació prioritàira a l ús de l’ anglès, partint de l ´ús del català. El problema és que el món de l´empresa gairebé sempre parteix de l´espanyol i que els propis catalans, sovint, practiquem un reduccionsime anti-anglès que és nociu.
CHICKEN-SIT, POLLATRE ASSEGUT
A Catalunya tenim tendència, per un mal entès sentit de país,aliat a un poc sa localisme, equivocar-nos de causa. Com aquells que exigeixen l´etiquetatge en català, el català a Europa, etc., ignorant que la solució és fàcil: si el català fos oficial al Regne d’ Espanya, s’ acabarien els problemes, les falses lluites i falsos enemics, l extenuant combat per a coses òbvies i drets elementals. No s’ ha d’ inventar res: a manca d’ una independència imprescindibles, la oficialitat estatal de les llengües del territori és la solució òptima de Suïssa, Bèlgica, Luxemburg, el Canadà, l´Índia, etc. Dit això, com més llengües tinguem a l´abast, les puguen entendre i parlar, millor: si els català és primer, no sobra cap llengua. El problema és que al seu territori, el català no és primer: continua estant minoritzat i fins perseguit Per Espanya, pers populars i socialistes, per terra, mar i aire. Això afecta a la indústria: els empresaris catalans , ben raonablement, no etiqueten en català, ja que com se sap els seus productes podrien tenir dificultats a l´Espanya catalanofòbica i dels boicots. Per tant, si algun fabricant utilitza aquesta llengua, es “at their own risk”: pel seu propi risc. Una nova empresa empordanesa, Keraam, de Serra de Daró ha promogut un interessant producte basat en la tradició i en la innovació: una mena de cassola de terrissa que pot sostenir un pollastre de forma vertical a fi de fer-lo a l´ast, però recuperant el gust tradicional de les cassoles de les nostres àvies. La seva campanya de promoció és moderna i impecable: utilitzen l´anglès per al títol general del producte (Chicken sit) i el català, l´espanyol (per aquest ordre; això és important), el gallec i el basc: com si fóssim en u país civilitzat com Suïssa. Doncs bé sempre hi ha algun catalanet fonamentalista i de flors i violes que queda “espaordit” (“Diari de Girona”, cartes al director ,19.6.09) per l´ús de l`’ anglès: doncs què vol, que es faci servir el nom de la marca en espanyol, com ho fan la majoria de fabricants catalans?. L’ anglès, per a nosaltres- i també per a espanyols, bascos i gallecs- és neutre i ens projecta arreu.
Precisament sempre he lamentat que les instàncies oficials- Diputacions, Ajuntament, la Generalitat, o entitats privades, no utilitzin sistemàticament l’anglès al costat de l`espanyol, sempre precedits pel català. Ens agradi o no, o el seu ús ja ens hagi agafat tard, l´anglès- i no pas el castellà- és la llengua del món, a la Xina o a Egipte,a Grècia o a Bèlgica. Ja sabem, és clar, que això no agrada als espanyols, ni als catalanets suposadament catalanistes però espanyolistes ocults.
Cal tornar a insistir-hi: el català és l´única llengua europea parlada per milions de persones que no és oficial i encara és perseguida legalment; els catalanoparlnats sofrex una enorme discriminació que podríem qualificar de racista sota la Constitució espanyola, que no reconeix la llengua catalana ni Catalunya. L´Espanya dels socialistes, en el fos (“Espanya plura= “los hombres y las tierras de España) té el mateix projecte que Franco o Felip V. Només canvien les formes i un “tarannà” de somriures babaus, però mentiders.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!