PAGELLIDES CRUES
La pagellida (Patella vulgata) és un bivalve que s’ adhereix fortament a les roques, que es pot menjar crua i amb la qual a Cadaqués, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, etc., en feien arrossos. També es menja cap al Garraf. Consta que ja es menjava a la Prehistòria, com explico al meu llibre “La cuina antiga. Ibers, grecs i romans”. També és apreciada a les illes Canàries o a Astúries (llámpara) o a Grècia en sopes i altres plats. Es pot posar a les sopes i a vegades sen ficava alguna a l’ arròs. Es troben a les roques de la costa, allí a on les marees pugen i baixen sols de 20 a 40 cm, just a l’alçada on peten les onades i també a les roques dels ports i espigons. Fan entre 5 i 12 cm, depenent de l’ espècie.
Té altres noms, com patellida, pitjadilla, pardilla (Cadaqués), carquilla (Llançà),barretet etc. En espanyol és lapa, en anglès limpet, en francès patelle, arapeda en occità, etc.
De totes maneres, la manera més corrent de menjar-la és crua, acabada de collir. Diuen que els millor temps són els primers mesos de l´any, però n’ hi ha sempre.
Ingredients
Pagellides
Elaboració
Arranqueu la pagellida de la roca on està adherida (amb un ganivet, i amb un estri de pedra, a la Prehistòria; aquests ganivets prehistòrics, encara que no ho sembli, tallaven molt bé). Es mengen al natural sense llimona ni res. No es comercialitzen, o també amb una vinagreta, com les cornes, els cargols marins (Palamós i altres llocs). El corn blanc també es diu caragol de força, cargol de tap, cargol de vera, corn de bocamolla, corn de tap, corna, cornet, corneta…
Notes
-A les Canàries se’n fan sopes, un ús aquí escadusser.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
fa molts anys, quan la mar era neta, a casa fèiem uns arrossos espectaculars. A les Canàries les he menjat a la planxa acompanyades de “mojo verde”