Orujo, oruxo o aguardente (si volem parlar a la gallega), marc, fine, grappa, bagaceira…: vi, aiguardents i destil.lats. l´aigua de la vida.
24
ALCOHOL
Amb la destil.lació de vi es proveeix una producció que s’ autoalimenta: alcohol per reforçar certs vins o per elaborar aiguardents, destil.lats, holandes, alcohols blancs (marc o fino, grappa,orujo, oruixo, bagaceira…), espirituosos o brandys: que de totes aquestes maneres es poden anomenar els destil.lats, normalment envellits amb fusta (brandis) si són per al consum de boca…Perquè també es pot obtenir esperit de vi.
Alguns lents i curosos destil.lats del passat- i del present quan es fan les coses com cal- s’ han accelerat per mor de la rapidesa i els guanys econòmics.
De fet, el procés del destil.lat és força simple. I arreu, es feia de forma casolana o, fins i tot, hi havia destil.ladors passavolant que passaven als petits cellers domèstic, proveïts d ‘un alambí, per fer el se comès.
L´art del destil.lat consisteix a sotmetre l´alambí (recipient d’ aram o caldera, un tub o serpentí refrigerant i un dipòsit o capitell per al producte condensat resultant) a un focus de calor; per condensació es recullen les substàncies volàtils en forma d’ un líquid transparent, dividit en caps- inici de l´operació- cor, a mig destil.lat, la millor part-, i cues, cap al final. El cor se sol barrejar amb components dels caps i les cues, a fi d`obtenir el tipus de destil.lat desitjat ( del simples alcohol o esperit de vi, al conyac, armanyac, grappa, etc.). Hi ha dobles destil.lacions i diversos ginys industrials, com les bombes de buit.
Això existia a Catalunya, i així s’ elaborava aiguardent de rapa o de brisa.- que avui designem am el nom francès de marc, que vol dir el mateix-.Parlem de marc de cava (o de xampany), però en podríem dir, perfectament, aiguardent de cava. Igualment, hi ha una important tradició de destil.leries o fassines, que al segle XIX varen tenir la seva esplendor. Una fassina, dons, és una fàbrica on es destil.la el vi a fi d’ obtenir-ne alcohol, producte objecte d’ una àmplia exportació i trafiqueig. Ara ja no és una especialitat catalana (“Reus, París Londres”, frase popular que es referia a aquest comerç, sinó també d’ altres zones, com la regió de Bordeus
Tant el mot alambí o alambic (alambic en francès- nom manllevat del català- alambique o alquitara en espanyol) om alcohol vénen de l`àrab, to i que segurament ja estava inventat abans. Ells el difongueren, junt amb l´art de destil.lar, a la Península Ibèrica: el primer tractat sobre el tema va ser escrit pel català Arnau de Vilanova (s. XIII), al qual també li devem la parula aigua de vida o aqua vitae (aiguarden), que encara roman en francès (eau-de-vie) o en les llengües escandinaves (aquavit, etc.).
No solament es destil.la el vi i els subproductes del raïm, sinó també cereals (ordi- whisky-, blat de moro- bourbon- mill, melca, arròs), fruites (pomes, peres, albercocs, prunes…), arrels, patates, etc
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!