Si fins ara encra feia zaping enre Catalunya Ràdio i RAC1, ara m’ ha passat a RACI, amb uns matins força millors.
Catalunya Ràdio- emissora pública- ha anant perdent pistonada i, alhora, manté (o ha mantingut fis fa poc) programes d’ un populisme secatri i de gust kitsch. I, al matí- i a la tarda- s’ ha desinflat: hi hem d’ escoltar comentaristes polícs que no saben català (parla de la fanja de Gassa”), sectarismes polítics insuportables manifestats, sobretot, en l´intolerable manipulció de les notícies sobre Israel i Gaza, que reprodeuxen el vell i nou antisemitisme. I, per psotres, he de suportar-hi anuncis en espanyol i un munt de referents espanyols. I un nivell de competència de català de jutjat de guàrdia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’acord. Però posar RAC1 com a exemple de bon català parlat, de publicitat en català, de no populisme sectari i de gust no kitsch, em sembla que no és gaire encertat. Hi ha programes, a RAC1, que són un festival diari de tot el que denuncies, sobretot de frikisme, quantitats industrials de frikisme. I de la competència lingüística de col·laboradors (i de conductors de programa i periodistes !!) val més que no en parlem. En definitiva, que el panorama és com més va més desolador. Però és un problema general, i no només dels mitjans públics. Per altra banda tothom és lliure d’escoltar, mirar o llegir el que li plagui. Jo no m’he passat a RAC1 en exclusiva, continuo fent zàping.
Realment m’estranya que tot just ara haguis vist el que és obvi. Jo fa anys que vag canviar per no ser víctima al pensament únic, tant mediocra com tripartidista. Ara bé, entenc que com a home “mediátic” haguis aguantat fins ara per tenir varietat de notícies, ó millor dit, el punt de vista políticament correcta des-de el mirador rendit al poder,… complaura a qui mana ó a pastar fang. La llibertat d’expresió no ha estat mai en tant perill com ara. Quan jo sortía al carrer per defensar-la, allá pels anys 70 i pico, ho feia amb admiració per els moviments esquerrans que la promovíen. Ara son ells els que la mutilen cada dia, a nivell de mitjans (CAC : Censura Audiovisual Catalana) i a nivell popular: no hi ha manera que et publiquin als mitjans escrits (la majoría els controlen ells) una carta que els mig posi en evidéncia, entre moltes altres mesures Ja ho va dir la A. Merkel el socialisme comporta l’absolutisme,.. ella ja ho va viura en sa propia pell a la RDA. Les esquerres han esdevingut un perill,.. només hem de veura com el pallasso d’en Saura els obre camí,…
Llàstima, Jaume, perquè aquest divorci potser signifiqui que et resisteixis a deixar-te convidar per algun dels seus espais en els propers temps.
Va ser un gran gaudi, per exemple, la teva participació al programa de l’En guàrdia de la Cuina del Barroc, que just ahir vaig recuperar de l’arxiu de la cadena. I val a dir que, aquest programa de’n Calpena i l’Oriol Junqueres sí manté, a meu parer, un marc de referència desacomplexat i estrictament català.
Tant de bo pugui redreçar-se el rumb de l’antiga ràdio nacional catalana! Però potser, com tantes altres coses -nivell de català oral entre elles-, sigui només un tètric simptoma de com marxa el país i de com l’absorció colonial del nostre vell i cansat poble s’accelera cada dia que passa.