Cants d’ ocells, flors que es bades, menjars refrescants, indumentària a la fresca…
Però els que hem viscut sota el franquisme encara recordem els estius amb rigorosa camisa de mània llarga, pantalons llargs i calor mental…Compadeixo les dones suposadament musulanes presoneres d’ unes normes masclistes i absurdes que els fan tapar el cap (i fins la boca, les mans i els ulls) amb tota mena de diabòlcics artilugis per sotmetre-es encara més; hijab, niquab, burka, guants espessos, ulleres de cul de got sense ser necessàries…Això no és ni civilització, ni religió, ni cultura, ni tradició,ni dignitat.Hi he conviscut en un viatge a Turquia i al sofriment per la calor s’ hi afegeix les grans dificultats per menjar…Això sí, com diua una amiga meva que viu al Marroc, el que es tapa es destapa, i per sota poden anar desvestides com putes, es traspuesn unes nIke o fins uns patalons texans. Molt bé per als marits, és clar!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ei, ei! parla-ns de menjars i deixa’t d’exabruptes racistes i ditiràmbics polítics. D’allò que no es compren, ens és aliè i fora del nostre abast, per què ens has d’alliçonar?. No sé si fou ahir o potser despús ahir, en acabant-hi de llegir un altre exabrupte pro-sionista que arribe a casa, mort a canyades i a l’hora de sopar i m’hi veig el programa “esborrats del mapa” de documentos tv de la 2 espanyola. Me’n vaig recordar de tu, del borinot borinotus, d’en Jaume Renyer i de qualcuns altres ploramiques i de llurs mares, ben poc diferents malgrat mocadors al cap, de les d’aquestes contrades. Saps? no hi ha dret! amb aquests documents passa, que podem abaixar el volum fins a fer-lo desaparèixer i es compren tot sense que ningú t’ho explique. Tot, tots el qui d’una manera o altra doneu suport a l’Estat sionista d’Israel aneu ben podrits d’ànima, ben corcat el cervell que sembla no us serveix de res, sinó per a mirar-vos el propi melic.