En aquest país, l´autoodi, la ignorància o l’ esnobisme, també són presenst a la cuina: molts resturants ofereixen plats, suposadament, de tot el món, suposadament “creatius”,però obliden la cuina catalana.
L´ALIMENTACIÓ DELS ESPORTISTES
Els esportistes o la gent que practica esport (sigui d’ entrenament, de competició i fins per plaer), necessiten una alimentacIó adequada a fi d’ atendre les seves necessitats específiques.
Els nutricionistes consideren que la seva ingesta de calories diàries, d’ entre un 50 un 70%, ha de procedir de carbohidrats, que es transformen en glucosa, necessària per a l´esforç muscular.
Els carbohidrats procedeixen d’ aliments com el pa, l`arròs, la pasta, els cereals, les patates i altres tubercles, la fruita.
Per tant, en contra del que hi ha gent que creu, la ingestió de proteïnes, ha de ser moderada. Aquestes, no obstant, són necessàries per a la recuperació del to muscular. Per tant, el consum de carn, pollastre, etc. ha de ser moderat, i també no cal abusar dels ous i del peix.
Igualment, les greixos (en contra de certes creences populars),, no són una bona font d’ energia per al treball muscular, per a la qual cosa cal limitar el llard, la mantega, les nates, les margarines i les salses elaborades- maioneses i similars-.
Si analitzem aquestes propostes, tenim dues bones notícies:
1)La primera és que aquesta alimentació ideal correspon aproximadament a les pautes d’ una alimentació “sana” i més natural, que, per tant, convé també a la gent gran, amb alguns problemes de salut, als qui volen reduir pes, limitar el colesterol, etc.
2)La segona és que les pautes que hem assenyalat més amunt, corresponen, força exactament, a l´alimentació tradicional mediterrània (això que alguns, de forma inexacta, anomenen “dieta mediterrània” o “dieta cretenca”).
Més exactament, tenim un patró que reprodueix força fidelment la cuina tradicional i familiar catalana de diari.
Aquest sistema es caracteritza per la poca presència de productes carnis (no pas més d’ un 3% del total), fins al punt que la carn és més aviat contemplada com a un “condiment”, no pas com un aliment. El peix no és un aliment diari, però és present i els ous tampoc no constitueixen un aliment diari.
Hi dominen els plats- sovint plat únic- a base d’ aliments carbohidratats, amb plats com l’ arròs a la cassola, els fideus, els macarrons, el pa (acompanyament, berenars, esmorzars), la fruita (les postres corrents, incloent-hi la fruita seca en forma de postres de músic o grana de capellà).
Tots aquests plats , si ens hi fixem, solen ser lleugers en greix (el gust català sempre ha rebutjat els plats”oliosos”) i amb poc contingut de carn: trossets de pollastre o de costella de porc amb els fideus, l´arròs, etc. No hem de confondre la cuina de diari amb l´excepció de la festa, que e´s quan – algunes vegades a l´any- es consumia més carn i els seus derivats: no es feia una costellada cada dia, ni cada dia es menja oca amb peres!.
A més, hi dominen les tècniques naturals i amb poca transformació dels aliments: els llegums i verdures bullides- característica única de la cuina catalana , amb la cuina portuguesa a la Península Ibèrica-, els saltats lleugers (mongetes, cigrons, espinacs, col i patata). Això en oposició al model espanyol, basat en els “potajes”, sovint greixosos, i els fregits per immersió. Fins i tot l´alimentació de diari, durant segles, ha estat a base de llegums , verdures i carns bullides, que és la composició de l´escudella i carn d’ olla. D’ altres tècniques saludable i molt tradicionals són les coccions a la brasa o al caliu, que tant s’ aplica a carns i peixos com a les verdures (escalivada, carxofes, etc.).
Tot això ho podem traduir a la restauració pública, tenint en compte que Catalunya és un país on s’ hi celebren nombroses celebracions esportives, compta amb ciutats dedicades a l´esport- com Banyoles- i s’ hi fan certàmens internacionals.
El suggeriment, doncs, és optar per un model basat en la cuina tradicional catalana- amb tots els retocs que facin falta-, més que no pas en els capricis de la “cuina d’ autor”.
Oferint plats catalans posats al dia o adaptats, basats en els productes del país i de proximitat, doncs, acomplirem almenys tres objectius.
D’ una banda, proposarem un règim alimentari adequat a l´esport i a la gent que, en general, vol- o no coneix prou- un model culinari raonable i amb elements propis del lloc.
De l´altra, oferirem un gran valor afegit, de tipus cultural, patrimonial i històric, (i fins polític), que és vendre la marca “cuina catalana”, com a símbol de qualitat, de ben fer i de prestigi.
I de retruc, en tercer lloc, ajudarem a l´economia local: als pagesos, ramaders i pescadors que produeixen els productes que la cuina d’ aquí sempre ha utilitzat.
Ho podem palesar amb exemples concrets:
-deixem en pau els risotti (malgrat que estiguin tan de moda), carregats de greixos (mantega, formatge) i proposem alguns del mil-i-un arrossos que troben arreu dels Països Catalans: a la cassola, a la paella, al forn, amb verdures, monogràfics, etc.
-podem oferir plats de pasta diferents dels de la cuina catalana, com els fideus guisats o a la cassola, els macarrons amb sofregit i carn picada, incloent-hi combinacions que inclouen arròs (escudella d’ arròs i fideus, per exemple), llegums, etc.
Igualment, en el nostre repertori tradicional hi trobem plasts que combinen els carbohidrats amb una mica de carn o de peix: els estofats, els suquets, els bullits, les graellades i escalivades, etc.
-a més, com a un altre valor destacable, és la imaginació única de la cuina tradicional, amb plats, per exemple, que combinen carn , i marisc (mar i muntanya), agredolços, dolç-salat (com la botifarra dolça), etc.
No cal dir que tots aquests plats, tal com ja practiquen molt cuiners i cuineres de la restauració pública, es poden servir amb aportacions més modernes i amb tocs d’ imaginació, noves presentacions, etc.; però sempre sense oblidar el referent o marca “cuina catalana”. Una marca no solament de prestigi mundial p a través de l´alta cuina, sinó que en el seu aspecte de cuina tradicional i històrica, com és sabut, és de les primeres i més prestigioses d’ Europa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!