BONA VIDA

Jaume Fàbrega

4 d'abril de 2010
0 comentaris

LES COLS DE L’MPERI OTOMÀ

Les cols i la literatura: de  anuell Vázquez Montalbán a Maria de la Pau Janer

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-layout-grid-align:none;
text-autospace:none;
font-size:10.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:36.0pt 80.7pt 155.7pt 80.7pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:155.7pt;
mso-page-numbers:1;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

 

 

ELS FARCELLETS DE COL, EL TRINXAT I ELS TURCS

Els colomins i les perdius amb cols- dits també, “a
la col” o amb farcellets de col-, són un clàssic plat de l’espai
gastronòmic català (Catalunya estricta, Andorra, Catalunya Nord, País Valencià,
les Balears), compartit amb plats similars d’ Occitània i França estricta.
També se’n fan farcits amb carn picada, amb una salsitxa, etc. Però als que els
agradin els plats vegetarians però  molt
gustosos, també hi ha els clàssics farcellets de col farcits amb arròs.

D aquesta mena de farcellets de col en trobem a totes les
cuines influïdes per l’ antiga civilització de l’ imperi otomà: a Sèrbia i
Croàcia, a Romania i a Macedònia, a Moldàvia i Rússia, Ucraïna, a Grècia a
Turquia- naturalment-, a arreu del l’ Orient Pròxim, del Líban a Palestina, i
fins  a molts països de l Àsia central i
caucàsica. Es creu que el seu origen podria ser en l’ antiga cuina d’ Armènia,
on s’ elaborava aquest plat vegetarià per Setmana Santa, ja que els armenis són
de religió ortodoxa.

Aquest és un plat ben literari: n’ han parlat Josep Pla, Agustí Ferrer i Gasol, Néstor Lujan, Joan Perucho, Vázquez
Montalbán
, Maria de la Pau Janer i fins Santiago Rusiñol. Aquest darer, al
sainet El triomf de la carn (estrenat a Barcelona el 1912), inclou com a
protagonista en Rafecas, que és vegetarià, del qual no pot deixar d’
extasiar-se davant  d’ una “perdiueta amb
cols”. A la novel.la “Lola”, de la Maria
de la Pau Janer
, aquest plat, en un moment determinat hi adquireix una gran
significació, com a símbol de la retrobada del personatge amb la erra que havia
abandonat feia anys-.

A vegades el plat sense forma de farcellets, i en aquest
cas, a per exemple a Menorca també es fa amb llom, o, de forma molt
refinada,embolicant l’ ocell amb les fulles de col.Alguns prefereixen tota una
col farcida, com el Caulet farcit de la Vall d’ Aran i d’ Occitània, un
plat que retrobem en d’ altres cuines. Una cançó tradicional occitana i aranesa
evoca aquests caulets o cols. La paraula
col ve del llatí caule, i la retrobem
en alguna forma anglogermànica- col,
kohl; l´espanyol sol preferir repollo. Es una de les verdures més universals,
de la Mediterrània- sobretot a Catalunya i Occitània-, així com també és apreciada
a Galícia i Portugal- on se’n fan com a Catalunya, magnífiques sopes- i,
naturalment, és la glòria, en forma de Sauerkraut,
de la cuina germànica. Però aquesta famosa “col(herba) agra”també es troba a
França- choucroute-, a Romania- on
també la confiten, com a Catalunya- i fins a tots els països de l´est i de
l´Orient Pròxim. És, segurament, una de les hortalisses de fulla més universals
i, a més, amb mes vareitats,-verdes, arrissades, de pell de galàpet, blanques,
morades, verdes, negres—algunes de les quals ja són esmentades al s. XVII pel
metge i dietista Arnau de Vilanova. Fins i tot el trinxat de col ha arribat de les
taules rurals a l´alta cuina.

 

Per saber-ne més

Jaume Fàbrega;

Manual de gastronomia (Cossetània)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!