BONA VIDA

Jaume Fàbrega

8 de gener de 2009
2 comentaris

LA SOPA, AL PRINCIPI O AL FINAL?

L´ordre dels plats servits a taula no és una cosa banal: forma part de les formes de comensalitat de cada cultura. No pas en totes les cultures culinàries es comença amb la sopa o s’ acaba amb les postres…

L’ordre del menjar

Allò que anomenem “comensalitat” ( maneres i formes de comportar-se i actuar a la taula)  no afecta solament a la noció de bones maneres, sinó també que cada civilització es caracteritza per un ordre pre-establert dels menjars i els plats. Un ordre importantíssim, ja que estableix en l’ àpat unes normes de convivència, d’ acomodació dietètica i ens fa depassar l´ estadi més o menys infantil i anàrquic, de pur caprici en la ingesta dels menjars, tot aportant un discurs ben estructura de les seqüències i la jerarquització de la seva ingesta. Deglució i civilització, d’aquesta manera, es fan inseparables. No és el mateix, per exemple, començar l’ àpat amb unes “postres” o coses dolces- com fan els magrebins- o presentar aquestes a la “fi de taula”, com es deia a l´Edat Mitjana. Tampco és el mateix començar amb una sopa- com solem fer els occidentals- o acabar-hi l’ àpat, com fan els xinesos. Francesc Eiximenis, a Com usar bé de beure e menjar– el primer manual europeu de comportament a taula- ens parla de la “dieta comuna” dels catalans (així com balears i valencians) que és constituïda per l’ olla (escudella) i el rostit (ast): “la primera cosa que hix de l’ast o de la olla”. actuals- si més no fins recentment- és el dinar. L’ escriptor gironí establert a València ens informa sobre la seqüència de serviment dels plats durant l’ àpat: “los catalans mengen primer l’ ast e puys la olla” , és a dir, que primer se servia el rostit i després l’ escudella, pràctica que existeix encara en medis rurals (per exemple a Galícia, en algun lloc de Lleó, etc.). L’ important d’ aquest, text,  és que per primera vegada a Occident, de forma ben explícita, s’ estableix la seqüència jerarquitzada (piramidal) del menjar a la manera occidental. Els antics romans- i la resta de cultures, dels xinesos als àrabs-, en efecte, no serveixen els plats segons un ordre pre-establert i jeràrquic, sinó tots de cop, i barregen salat i dolç. Els manuals medievals catalans fixen l’ ordre que usem avui- entrants, sopes, cremes i plats amb salses,  rostits , panades i plats secs, i “fi de taula” o postres.

 

  1. Efectivament Jaume, en alguns llocs de Lleó (la comarca de la Maragateria, al voltant d’Astorga) es fa el “cocido maragato”, molt semblant a l’escudella, i en aquest es menja el tall primer, a continuació els llegums i verdura que hagin acompanyat la cocció, i finalment la sopa.

  2. Jaume, trasllado la pregunta que et vaig fer en el post anterior: En el llibre de “Totes les sopes…., del qual ets autor, publicat a Cossetània edicions, hi ha la repecta de l’Escudella de bacallà, plana 107. Doncs bé, tinc un dubte: el bacallà esqueixat sec és el que es coneix com a bacallà esqueixat salat de sempre? I si és així s’hi tira dessalat o salat? Gràcies per la resposta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!