BONA VIDA

Plini va escriure que “el vi és matèria de meravelles”, i Francesc Eiximenis, al segle XIV, diu  que “vy begut atemperadament fa viure l´om ben sà, car ten-lo fort temprat en en bon estament”. Us ofereixo un resum ddels programa que segueixo en els meus cursos sobre la cultura del vi

CULTURA DEL VI I MARIDATGE GASTRONÒMIC

Història del vi i el vi en els nostres dies

Orígens de la vinya i de la cultura del vi; Àsia, Iran, Palestina, Egipte, Grècia, Roma

El vi, entre l´exaltació i la vinofòbia (judaisme, cristianisme, islam)

L´expansió de la vinya i el vi. Fenicis, grecs i romans.Els ibers: de la cervesa al vi

Com era el vi de Grècia i Roma?.Com es bevia?

El vi a l´Edat Mitjana. L´aportació catalana: Francesc Eiximenis, Mestre Robert, Arnau de Vilanova. Referències blibliogràfiques: Hugh Johnson i Robert Parker

El vi al temps modern: l´expansió cap a Amèrica. Fra Juníper Serra a Califòrnia

L’ aportació britànica. El comerç del vi, l embotellament, les primeres DO (porto)

La crisi de la fil.loxera i els nous models de vinificació

La cultura i la gastronomia del vi, de la cuina tradicional a l´alta cuina o d’ avantguarda

Nous models de consum i degustació, d’ Europa a Amèrica

El vi com a moda i fenòmen mediàtic

Vi i literatura, art, música, cinema, disseny.

La vinya , la vinificació i el servei

Varietats de ceps. Viticultura. Vinificació. Vins tranquils, escumosos, blanc, rosats, negres, dolços, de gel; joves, vells, novells.

Elements bàsics dels criteris de tast i de la fitxa de tast: color, aromes o gammes aromàtiques (fruitats, vegetals, herbacis…), sabor o flavour. Diversos components i trets del vi: sucres, àcids i tanins, làctics, alcohol, fragància, fusta, envelliment

Servei del vi: tractament de l’ ampolla, decantació o spiner, temperatura de servei, obertura, lleva-taps, copes ideals, tast i maridatge

El vi i la salut: veritats i mites

Gastronomia i maridatge del vi

Bases del maridatge i definicions..Maridatge d’ acord, de seguiment i de contrast

.Analitzar el vi, el plat  (ingredients, tècnica) i el “moment” (element psicoenològic)..

-“Psicoenologia”: vi i moment, estat d’ ànim, edat, gust personal, festa, dol, celebració.

-El vi modifica el gust del plat, i viceversa. La paradoxa dels formatges.

-Sinestèsia: degustació, vi,  poesia, música

-Altres cuines: menjar xinès,  japonès, mexicà, àrab, germànic (fumats)…

–Àpats històrics, temàtics (romans, grecs, medievals, de bandolers…)

-Cuina de fusió, cuina d’ autor.

-Fast food:hotdogs

-Costums: dolços a l´aperitiu francès

-Tapes, montaditos (llesquetes), gildes, pintxos, mezze

-Menú degustació: vi per copes. Cuina de fusió: dificultat de maridatge

-El criteri del color

–Enemics del vi i ingredients incompatibles o difícils

–Característiques del vi i plats

-Temperatura de servei i acompanyaments: harmonia o contrast

-Sortir de les idees adquirides sobre les associacions: blancs, rosats, negres, escumosos, licorosos, novells, joves, vells.

-Jerarquització i seqüència del servei

-ALTRES BEGUDES

-aiguardents, aquavit, vodka; aiguardent d’ arròs, sake

-vins licorosos

-aigua: amb gas, (amb vi negre potent), sense gas…Carta d’ aigües.

-te; cafè, cafè amb llet, mate, infusions

-llet, cola, refrescos

-vi amb gel, amb gasosa,  sangria, “cuerva”, combinats, refrescos

-vi calent, aromatitzat (Vall d’ Aran, Hongria, Escandinàvia…)

-vermuts, aperitius, “piment” medieval

-CUINAR AMB VI I CAVA

-Maceracions, marinades, vinagretes,civets

-Salses, bases, fons

– Saltats, guisats, fregits

-Coccions amb vi per immersió: de Grècia a Portugal

-Acabats: xerès amb consomé, chabròt occità

-Marinades, macedònies, meló,,magrana, taronja, figues, “grana de capellà”

-Cal servir el vi amb què s’ ha cuinat?.

-MARIDATGE A PARTIR DEL PRODUCTE

-Productes impossibles o amb dificultats (espàrrecs, carxofes, tomàquets, ous)

-“Acords màgics” (vi amb figues, dolç amb formatge blau…)

-Diversos productes: fumats, embotits, salats, caviar, ostres, marisc, peix blau, ous, verdures, llegums arrossos, pasta, peix, marisc, bacallà, plats mixtos (“mar i muntanya”, dolç i salat, etc.), carn, menuts, caça, dolços, fruites,xocolata, gelats

– PRODUCTES, PLATS I SALSES :  APTITUD I MARIDATGE AMB UN VI

Anàlisi de les principals cuines i plats dels Països Catalans, Espanya, Portugal, Galícia i Euskadi: França, Occitània; Itàlia, països balcànics, Grècia. Països nòrdics, germànics, eslaus, Austràlia, Nova Zelanda, Àfrica del Sud, Califòrnia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!