A tots els qui heu comentat l´article sobre al Corpo i la seva política informativa, a favor o en contra, molt agraït, sincerament: el debat s’ enriqueix si és més plural i el fem entre tots. Com va dir Espriu, la veritat és un mirall trencat en mil trossos, del qual cadascú en té una part. No us sembal, però, que a vegades critiquem allò que és nostre i estimem: no perdria ni cinc minuts, per exemple, a bescantar la COPE!.
ISRAEL GAZA: GENOCIDI O MANIPULACIÓ?
El blog Bona Vida treu fum: a partir d’ un article publicat al “DIARI DE GIRONA” i d’ altres comentaris sobre Israel i Gaza, hi ha bloquistes- als quals, ben sincerament, agraeixo la seva participació en el debat- que s’ han sulfurat per les meves opinions , cosa ben legítima: tothom te les idees que te, i els seus arguments. Sobre aquest debat, doncs, a part de les meves opinions, és interessant saber el que diuen altres veus plurals, i que no responen al cor mediàtic i de manifestacions al carrer d’ un cert to antisemita i que oculten l´us d’ escuts humans (els civils morts) per part de Hamas, encara que hi hagi una desitjable solidaritat amb el poble palestí, representants del qual m’ honoro de tenir com a amics, com Salah Jamal-.
Atrament, perquè es parla dels atacs d’ Israel i no dels permanents coets de Hamas, del seu programari que proposa exterminar els jueus, de l ajut per d’estats totalitaris com Iran o Síria que neguen l´holocaust (amb 60%$ de població palestina;o del fet que mentre a Israel es fan manifestacions contra els bombardeigs, no hi ha ni un sol país àrab o islàmic democràtic. Tothom, doncs, té les seves raons. Sortosament, el poble palestí és més que Hamas- que no el serveix, sinó se n’ aprofita per a propagar el totalitarisme islamista, enemic de tots, ja que tot el món n’ és víctima potencial-. Els dirigents legítims de Cisjordània, per exemple, són una altra cosa.
Comencem, doncs.”L´estratègia de Hamas és el caos i la destrucció”. Aquesta contundent afirmació no l’ ha pas fet un anti-àrab o un “sionista”, sinó Mohàmmed Dahlan, ex-cap de seguretat a la Franja de Gaza, que sap molt bé de què parla (“El Temps”,20-1.09).Ja esta bé que la gent es manifesti contra el “genocidi” de Gaza (terrible banalització de les paraules); però resulta que “Si hi ha quatre mil morts, quaranta mil, quatre-cents mil, quatre milions en qualsevol altre lloc i amb qualsevol altre causat que no siguen els EUA, no hi haurà cap protesta pública a les nostre places, ni eslògans injuriosos, ni creus gammades, ni acusacions de genocidi” (Joan Francesc Mira, el meu escriptor de referència). És a dir: no hem pas vist que els d’ Aturem la Guerra i afins hagin protestat contra Rússia (Txetxènia), contra el Sudan, Darfur, Ceilan ni, molt menys, contra els crims dels talibans o, de l´Iran o de Saddam Hussein contra els kurds. “Els qui protesten pels 400 morts (inici de l´atac de Gaza), i mai pels milers i milions d’ altres, estan tan convençuts de la pròpia superioritat moral, tan pagats de la seva pròpia solidaritat i sentit de la justícia, que a mi em provoquen una angúnia que no sé definir”: comparteixo els teus mots, admirat JF Mira.Un altre escriptor que admiro, en Sebastià Alzamora, afegeix que “Els “defensors del poble paletí” solen arrogar-se el paper de paladins de la llibertat, però no hi ha una contradicció insalvable entre la defensa de al llibertat i la confecció de llistes negres de persones que s’ acusa d’ atrocitats (“genocides”) només perquè no opinen com un vol opinar” (llistes negres en les quals, per cert, he estat inclòs per aquest ínclits “solidaris amb el poble palestí”).Finalment, Francesc Marc Àlvaro rebla el clau:”Aturem la Guerra” no és una organització pacifista que defensa el diàleg, la justícia i la llibertat arreu. És un grup que fomenta l´antiamericanisme sistemàtic, promou ‘ autoodi d’ occident, veu Israel com l´origne de tots els mals i sent una fascinació inexplicable pels discrusos totalitaris que es revesteixen de retòrica alliberadora, ja sigui l´integrisme islàmic, el populisme bolivarià o la nostàlgia soviètica”. I la dictadura cubana, hi afegiria.
Nota: no hi ha ni un sol país àrabo-islàmic on siguin respectats els drets humans de les minories o comunitats nacionals, religioses, de gènere o d’ inclinació sexual (berbers, tuaregs, coptes, arameus, armenis, kurds, cristians, jueus, dones, homosexuals…).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Només en preocupen els jueus en tant i en quant es diuen portadors dels valors democratics occidentals i com ens considerem com a tals, és per això per què en sent implicat i els crítique i per tant com els islamistes ja sé que no és declaren com a democràcies occidentals, amb tot el respecte no m’interessen tant en aquest aspecte.
Per què pels jueus l’holocaust el consideren gaire bé exclussiu seu i fan que gire tot sobre ell, com si els seu fós el més important, quan holocaust hi ha hagut molts i tots els són igual d’importants des del punt de vista del respecte democratic.
A més a més L’holocaust de l’alemanya nazi, és va crear arran d’una victòria democràtica del Partit Nacional Socialiste a un país occidental com alemanya.
On van morir més quaranta milions de persones, víctimes de la política belicista del govern democratic d’un país occidental com Alemanya, on els al seu costat el jueus, gitanos, invalids, homosexuals només eren una minoria tant respectable com totes les víctimes d’aquest estat democratic occidental depravat.
I en preocupa l’Estat d’Israel per què en nom de la democràcia es poden escometre tanmateix barbaritats depravades on l’holocaust nazi només pot ser una d’elles.
Els Estats Units com estat democratic de caràcter occidental té més esclussió social que Cuba i més empresonats per aquest motiu, amb pena de mort inclosa i delictes molt més greus contra el medi ambient. I més morts al darrere provocats pels interesos capitalistes com Pinochet a Xile, Somoza a Guatemala, Panamà i els intigadors de la cultura islamista radical per frenar el peus a l’ex-Unió Sovètica i defendre els seus interesos particular geoetràtegics a l’Orient Mitjà com la primera potència mundial de la indústria d’armament i fort interesos en les corporacions capitalistes del petroli.
Al bloc d’aquesta casa JORDI CARRERA for NuCCs hi he posat diversos comentaris sobra la qüestió d’Israel i Palestina. ( Abans al temps de Sartre en deien Arabo – Israelí ). Hi dic coses com que Khamàs es com la Fai, que Palestina hauria de tornar a l’origen i deixar de ser àrab i ser palestins ,…
Potser us poden interessar.
Atentament.
Jordi Carrera.
Aquesta esquerra nostrada no l’entenc .Amb els problemes que tenim aquí de reconeiximent de la nostra sobirania,de la limitació de les llibertats democràtiques al País Basc,del govern del País Valencià en mans de l’extrema dreta i es posa a demanar garantíes democràtiques a l’altra banda de la mar !