Què va venir de Cuba i què hi varen portar els catalans a Cuba?. Sabeu la interessant història catalana del "daiquirí" de Hemingway?.
CUBA-CATALUNYA
La relació gastronòmica de Cuba i Catalunya és antiga:potser el primer llibre de cuina cubana,-i un dels primers de cuina catalana en espanyol, sinó el primer- va se publicat per una "americano", en Joan Cabrisas. Aquest "antic cuiner de la Fonda de los Tres Reyes", en efecte va publicar en una data tan primerenca com el 1858 el llibre Nuevo manual de la cocinera catalana y cubana. O sea, completísimo manual de cocina, repostería, pastelería, confitería y licoristas, según el método práctico que se usa en Cataluña y en la isla de Cuba. La impremta era la d’ un altre "americano", l’ Andreu Graupera (cognom també d’ una dinastia fabricants de neules tradicionals i galetes, de Mataró, amb una branca a la Bisbal). L’ autor hi és ben explícit: a la nota "Al público", diu , en al.lusió a la seva terra natal, que "Si eres aficionado al país del buen vino, no te faltarán reglas para hacer condimentar la Escudella, el celebrado Platillo, y, sobre todo el non plus ultra del Alioli".
A part hi inclou els plats més típics d ela cuina criolla i cubana autòctona.
Des de Mallorca, també terra d’ americanos, Pere d’ Alcàntara Penya , culte autor de La cuina mallorquina (finals del XIX) hi inclou diverses receptes d’ origen caribeny, com la salsa a la criolla, la cubana, la guajira, l’ havanera i altres.
Un altre llibre que reflecteix el contacte culinari catalano-cubà és el titulat El cocinero de los enfermos, convalecientes y desganados, publicat també a mitjan segle passat a l’ Havana, i que també inclou receptes catalanes i cubanes, tal com s’hi diu en un subtítol de la portada; es tracta pràcticament de les mateixes ja comentades.
Totes elles parteixen, en general, d’ un mateix original, que les trobem represes en altres llibres posteriors, com el Novísimo arte de cocina de J. Altimiras (Barcelona, 1905).
Al llibre La cocinera moderna, publicat a València l’ any 1888 (segurament a partir d’ un original francès), d’ un autor que signa E. V., hi apareix una recepta de "Coliflor con queso a la cubana", feta amb formatge ratllat, ous i all i julivert.
En un treball de
Clara Perxachs que vaig dirigir sobre la cuina de la Selva , s’ hi fa referència a plats lloretencs d’ origen “americano”, transmesos per via escrita (arròs a la cubana, pollastre amb olives, etc.).
GUSTOS CATALANS A CUBA
Un treball de camp que he realitzat recentment a l’ illa de Cuba en busca d’ influxos de la cuina catalana, ha tingut resultats alhora concrets i decebedors.
Uns resultats concrets, perquè en algunes famílies he trobat la tradició d’ una salsa anomenada "ole-ole", feta amb oli i all (és a dir, l’allioli!) , del "Fricandó", "Escudilla"(plat de sopa), de la "moncheta catalana" (mongetes fregides en forma de truita), i decebedors, perquè les bases no solament de la pervivència d’ una cuina catalana, sinó de la pròpia cuina criolla o cubana, han desaparegut, en haver desaparegut, durant dècades, l’ agricultura tradicional i el lliure mercat: la cuina, limitada a un sol àpat al dia, amb elements de racionament, desconeix (o són de difícil accés) coses tan essencials com els alls, les cebes o els tomàquets, base de l’ alimentació criolla.
Al seu torn, els catalans, a part del cremat varen dur-, més tard, còctels com el Mojito- o el Daiquirí- el cèlebre combinat del "Floridita", creat per un lloretenc, Constantí Ribalaigua i Vert (Lloret-l’ Havana, 1952), que hi va "exercir" de català i fou propietari i impulsor del local, en els temps gloriosos en què hi acudia Hemingway-,recordem el "Boadas", de Barcelona.
Els catalans també varen portar l’ Arròs dit a la cubana, que se sol servir amb ous ferrats, salsa de tomàquet i, a vegades, plàtan fregit (tot i que el plàtan que a Cuba serveix per fregir és l’anomenat "macho" o "burro", no dolç).
El cremat, (dit també rom cremat) però, és originari de la Costa Brava, si bé ha assolit una gran difusió arreu.
Malgrat aquesta evocació antillana,però, encara avui la marca de rom més famosa del món, exiliada de Cuba, porta un nom català, Bacardí (família del Penedès que donà també patriotes independentistes). També el sucre té un origen relacionat amb Catalunya, ja que els àrabs varen dur la canyamel- el bonic nom valencià a Gandia; de "trepitjar" la canya, a més, no en vindria el "trapiche" cubà…
I, si no fos prou,un dels grans havans és també de nom català (
la família Partagàs és d’Arenys de Mar, on es conserva la seva partida de naixement, redactada en català).Recordem també els "cigarriloS Jané", de nissaga catalana.
A Catalunya, altrament, una casa comercial encara existent fabrica rom des del 1818. Aquesta beguda, abans de l’ auge del brandy, fou molt popular, tant begut sol, com cremat o calent, com formant part del carajillo o cigaló. Era costum, entre els nostres avis (jo mateix ho veia a casa) cremar el rom en el propi got o copa característica, de vidre gruixut.
El cremat, doncs, és una beguda de fortes arrels catalanes
però que, pels seus ingredients i el seu clima, evoca un mític i paradisíac món tropical: aiguardent de canya o rom, sucre i cafè. El món de les noves havaneres catalanes evoca l’ ambient caribeny, com es pot veure a la lletra de "El meu avi": Quan el català sortia a la mar/els nois de Calella feien un cremat. Altres havaneres recreen tots els tòpics cubans: les dolces mulates, el rom, les palmeres…
El pare Antoni Perpinyà i Pibernat (escrit Perpiñà), nascut a
Banyoles el 1830 (i mort a Calella el 1912) arran de la seva estada a l’ illa caribenya va escriure el llibre El Camagüey.Viajes pintorescos por el interior de Cuba i por sus costas con descripciones del país (Barcelona, 1889). En aquest llibre de viatges hi ha la descripció de nombroses primeres matèries: hortalisses com els tubercles de l’ illa- iuca, malanga, nyam-, fruites com el plàtan, pinya tropical, coco, mamey, tamarinde, guaiaba, anon, mango, passant pels peixos de riu i de mar, animals comestibles autòctons i productes i plats -casabe, guarapo, funche…-
Per saber-ne més:
Juame Fàbrega: El gust d’ un poble.Els plats més famosos de la cuina catalana, Cossetània Edicions, Valls,2002
Jaume Fàbrega: La cuina catalana. Vol. IX, La cuina catalana a través del temps, Edicions L´Isard, Barcelona, 2001.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!