Dedicat a António Nogueirah
Les dues realment interessants…una es veu i l´altra es menja. Ara comença la temporada de les garotes, garoines, orices, oriços, vogamarins, cassoletes, de la Costa Brava a l´Alguer
ELS NOMS DE LA GAROTA
Per a molts catalans, “garota” vol dir noia, en brasiler.
Tots recordem la magnífica “Garota de Ipanema”, composta l´any 1962 per António
Carlos Jobim amb lletra de Vinícius de Morâes- que per cert, té dedicat un
carrer a Sào PauLo, on justament hi ha el bar “Garota de Ipanema”:. Una cançó
que forma part de la nostra “educació sentimental”, en la qual el portuguuès del
Brasil i llueix les seves millors gràcies i dolçors:
”Olha que coisa mais linda, cheia de graça/É a menina que vem e que passa num doce balanço
caminho do mar..”
( quina cosa més bonica, plena de gràcia/és la nena que
vé i que passa en un dolç balanceigs anant cap al mar” (adaptació meva).
Les minves de gener
Arriben les “minves de gener” i
comença la temporada de les garotes. Si és que n’ hi ha, ja que se n’ ha fet
una gran sobreexplotació i, a més sempre que aquest any estan “xarbotades”
(buides9, com es diu a Cadaqués.
Eriços de mar, oriços, orices, cassoletes,eriçons, garoines, bogamarins,
garotes…No importa la varietat dels seus noms, de Nord a sud de les nostres
costes, sinó, el seu sabor…I el seu misteri. Les garotes o eriçons, en
efecte, estan rodejades d’espectació i llengenda. D’una banda, uns, amb
paraules de Julio Camba, consideren que “no hi ha cap marisc que
sintetitzi el mar d’una manera tan perfecta com una garota”: així ho
pensen els pescadors de la Costa Brava, que els consumeixen amb veritable
passió, els francesos (oursin, nom pres de l’occità orsin de mar,
“osset de mar), els asturians (oricio), els gaditans (erizo de mar),els
japonesos (que arrasen les costes de Xile)… I, en canvi, rebutgen aquest
curiosíssim equinoderm els gallecs i portuguesos (ouriço do mar), d’altres
catalans-valencians els xilens i els irlandesos (que n’exporten a França).
Aquest Echinus esculentus, que pot se el terror dels banyistes a la costa
(les ses punxes són difícils i doloroses de treure) té el seu misteri i la seva
llegenda…
Un producte de temporada
El misteri -comprovat, però-, és
que és veritablement saborós (i fins no perjudicial) en un temps molt breu que
va de desembre a febrer (“le minves de gener”), en temps de fred (i
imprescindiblement sense tramuntana, o sigui, amb el mar tranquil), i coincidint
amb les llunes adequades…La llegenda
ens diu que només són comestibles o “plens” els eriçons
femelles, i això els pescadors us ho solen explicar ben convençuts. En
realitat, però, es tracta d’un animal hermafrodita ,del que hi ha diverses
espècies (més de 750). La considerada millor comestible és la Paracentrotus lividus, comuna a la
Mediterrània. Però també n’ hi ha al Cantàbric, tant a Astúries com a Galícia.
La seva forma tradicional de
“pescar” (o, millor, recollir com un fruit), era amb un
“mirafons” o mirall; actualment, però, es fa amb equips d’immersió.
De la garota en consumim les gònades o “gemes”, d’un bonic color
ataronjat: una veritable “essència del mar”, immillorable si és
degustada com ho han fet tradicionalment els pescadors i coneixedors de la
Costa Brava -entre ells Modest Cuixart (per cert, un enamorat de les “garotes” del Brasil!) animador de
cèlebres garotades o menjades d’eriçons a peu de platja, amb cava- o xampany-
Si bé hi ha que , un cop oberts amb
una tenalla especial, es menja la gema sola, amb una cullereta i l’acompanya
amb cava, la forma tradicional de disfrutar de els garotes és acompanyant-les
de pa de pagès, vi negre lleuger, alls tendres i botifarra negra. Tot un àpat,
tota una festa!. Hi ha garoinades cèlebres com la de Cadaqués (per Sant
Sebastià, el 21 de gener; els cadaquesencs diuen que els eriçons de S’Arenella
són els millors) i les que, fins a principis de març, tenen lloc a la Costa
brava central.
Cuina
Les garotes poden tenir superbes aplicacions culinàries.
-Salsa orsinada (oursinade), provençal
-Sopa orsinada
-Gratinades, amb cava (s’ aprofiten les closques)
-En ous remenats, en truita
-Amb pasta a l´estil de l´Alguer (on es fa la Sagra del
Bogamarí- festa-).
-Amb arròs, a l’ estil de la Costa Brava
-Amb llimona, a l´estil de provença, Itàlia, Grècia (achinós)
Per saber-ne més:
Jaume Fàbrega: Manual de gastronomia. Indicacions pràctiques per al gurmet, Cossetània Edicions
Història
Mal m´està dir-ho, però la primera mostra sobre les
garotes (textos, cuina- amb la participacio dels germans Font, de Sa Punta) la
vaig organitzar jo amb el patronatge de Bodegas Torres fa més de 25 anys, a la
Costa Brava, amb presència de periodistes d’ arreu, que desconeixen el producte!
La meva millor experiència: una menjada de garoines amb
Salvador Dalí. Ho reflecteixo al llibre Dalícies. A taula amb Salvador Dalí
(exhaurit).. A la portada l´artista surt,
precisament, menjant garoines que, a més, era un dels leit motifs iconogràfics de la seva pintura….I a
Creta, amb l’ amic Mimi, un mariner viatjat per tot el món que em va atendre,
quan jo anava a la recerca de receptes, fa més de 20 anys, com si ens
coneguéssim de tota la vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!