Menjant amb Sofia Loren, aprenent a fer pasta e fagioli, notícia sobre al polenta i la mamaliga
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
mso-ascii-font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-hansi-font-family:”Courier New”;
mso-bidi-font-family:”Courier New”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
SOFIA
LOREN A LA CUINA
Sofia
Loren- suposo que amb diversos col.labordors- és l´autora d’ un magnífic llibre
de cuina que ja té més una dècada. En el llibre de la “maggiorata”- el terme
que a Itàlia definia actrius de mamelles
i malucs exuberants com la pròpia Loren, la Lollobrígida o la Màngano
(que es pronuncia així), i que suggereixen, alhora una dona carnal i eròtica i
una autèntica “mamma” italiana- hi ha, bàsicament, cuina de la bona: és a dir,
cuina tradicional, lligada a la pròpia experiència-. Ho sé per algun amic
italià com l´Enzo, que és cuiner—el vaig conèixer a l´HoteL Campus de la Universitat Autònoma de
Barcelona tot ensenyant un grup de cuiners italians a fer una esqueixada; ells
em varen ensenyar a fer Pasta e fagioli i altres plats- que era veí d’ ella
quan s’ estava a Gènova. Em diu que , en efecte, era una gran cuinera-, i
sovitn reunia els seus parents- l’ àvia , la nonna Luisa a qui dedica el
llibre-, la seva mare, la germana… Cal recordar- tot i que això no surt al
llibre- que la Loren, en films i sèries de televisió, sovint es relaciona amb
el mejar: de la “povera e inocente mortadella” del film del mateix nom als
“macheroni alla siciliana con melanzana”. El llibre, doncs, és un compendi de
l´amorosa, maternal i càlida cuina de les regions italianes: de la mozzarella
in carrozza a la simple bruschetta- la torrada amb all o rosca romana- , de la
rústica panzanella (de la qual en parlo al llibre Pa amb tomàquet) a la Pasta e fagioli- un plat que, com deia, el
meu amic Enzo em va donar a conèixer: pasta i fesols, una quintaessència de la
cuina italiana mes popular. O el farro: un venerable producte de la Toscana, ja
que correspon a una mena de blat o espelta prehistòric, amb poc gluten (i per tant
poc panificable). Apareix als nostres receptaris medievals, i el mateix nom,
actualment, a Tarragona també designa una sopa
i a la regió de Girona les farinetes de blatdemoro. El farro banyolí,
gironí, empordanès, de la Garrotxa que jo encara cuino de gust a l´hivern,és una
crema de blatmdemoro tot i que la gent n’ ha deixat de menjar perquè l´associen
a la guerra i la misèria. En canvi mengen una polenta!.L´esnobisme, o el
desconeixement, fa aquestes coses. Tant el farro italià com el català, a més,
se serveixen amb cotnes o rostillons de cansalada, una afortunada combinació.
Plats de farina de blat de moro
Farro, farinetes. De farro se`n fa en
algun restaurant d’ Olot.
Polenta (Itàlia, nord)
Mamaliga (Romania)
Mëmeligë (Albània)
Kachamak (Bulgària, Macedònia)
Katsamaki (Grècia)
Kacamak (Sèrbia)
Pura (Croàcia, Bòsnia)
Palenta (croata de Dalmàcia)
Tortilla (Mèxic)
Arepa (Veneçuela, Colòmbia)
Per saber-en més:
Jaume Fàbrega:La cuina del món (L´isard)/Manual
de gastronomia (Cossetània)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mon pare ens deia què, quan anessim a alguna fonda o restaurant, ens fixessim amb la cuinera: si aquesta era prima, malament (pel que fa a la teca).
Jo sóc del parer de mon pare, i també prefereixo a una cuinera (per molt prima que estigui) a un fantasma com el Ferran Adrià (o la “nouvelle cuisine”, sia francesa o catalana; que a on hi hagi la cuina “regional”, que s’apartin els engendres bords!
Bon profit!
Tothom opina de Ferran Adrià, però quanta gent ha tastat algun menjua seva? Jo no n’he tastada, i potser no en tastaré mai cap. Per tant no en sé el gust. He vist pintures dels grans creadors i puc dir si m’agraden o no, però els cuiners els has de jutjar pel gust i això és més difícil. Sobretot per mi que no tinc una bossa proveïda. Per tant jo no puc opinar ni a favor ni en contra de Adrià. En desconec el seu art. No obstant, jo prefereixo la cuina tradicional (la que val la pena salvar) i cadascú que foti el que vulgui.