Una ampolla de whisky , unes galetes de mantega, un samló envasat, fan cosntar que són un producte d’ Escòcia. Però Catalunya no pot fer constar, legalment, el seu nom a cap producte. Només podem ser espanyols.
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:63.8pt 80.8pt 155.95pt 80.8pt;
mso-header-margin:5.65pt;
mso-footer-margin:155.95pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
LA
IMPOSSIBLE PROJECCIÓ DE LA CUINA CATALANA AL MÓN
Avís: això no és un article
nacionalista!. És la constatació del nacionalisme espanyol.
Tothom
sap, de la Xina a les Filipines, que hi ha productes escocesos, com el whisky.
Qui sap que hi ha un producte català- que que sigui el cava, que tampoc ho és
ben vé, perquè ni la DO només catalana
va ser possible!. En tot cas, és “catalán” a l´hora de fer-li un boicot- el
mateix que feien els serbis als productes croates, però almenys aquests eren
reconeguts i es varen poder independitzar.
La
presència de plats de la cuina de
Catalunya i dels Països Catalans en els repertoris internacionals és més aviat
minsa, i molt per sota de la real importància d’ aquesta cuina. O, de fet, és
inexistent, ja que s’ assimila Catalnya a una regió espanyola.
La
causa política fonamental és això que en diuen Espanya: la democràcia no ha arribat a la possibilitat de projecció
internacional de les seves nacions, cosa que sí que passa a Suïssa, a Bèlgica
al Canadà o a Gran Bretanya. Tothom sap , urbi
et orbe, que els whisky és escocès- no anglès-, mentre que el cava, també urbi et orbe, és espanyol, o sigui,
castellà: excepte a l´hora de fer-hi boicot, és clar!. I si no mirem què hi
posa a les ampolles; “produce os Scotland”, en un país civilitzat i
“produce of Spain”, en un país de nacionalisme excloent i pensament
únic. L’ Espanya de Franco perviu, més viva que mai, a la cuina.
Un
bon test per saber de al projecció de la nostra cuina i productes és fer una
ullada als diccionaris i repertoris gastronòmics. Al Larousse Gastronomique, per exemple, Catalunya ni hi apareix, i l’
adjectiu “à la catalane” proposa una definició tan pintoresca com
insultant. Si això passa amb els nostres veïns, als Estats Units, els
diccionaris de cuina- que , segons terminologia tradicional s’ anomenen
“companions”,el nostre país tampoc no hi a penes present. Un dels
importants ,el Food Lover’s Companion de Sharon Tyler Herbst inclou un plat català, el romesco, “a
classic sauce from catalonia, Spain” , que en canvi el Kitchem Companion de Chuck Williams no
inclou. Els dos llibres, en canvi, parlen de la Paella, que per a Sharon Tyles
és un plat “espanyol” i que, per tant, es cuina amb xoriço. Això és
ben normal en tots els receptaris del món, ja que un plat “espanyol”, és clar,
ha de portar xoriço!.
I si
parlem de cuiners, encara que la cuina catalana viu la seva segona dat d’
Or i, teòricament, una projecció
universal, n’ hauríem de parlar. Catalunya, en no ser presents alls mapes-
perquè Espanya no la reconeix-, tampoc
es pot aprofitar d’ aquesta projecció. A més, ja es cuiden prou bé els
espanyols, quan es parla de Ferran Adrià, Joan Roca o Carme Ruscalleda, d’afegir-hi
sempre el qualificatiu d’ “espanyol”. I
aquest qualificatiu nega la possibilitat de res català, ja que connota un país
monolingüe, amb una sola cultura i una sola manera de ser i fins de menjar. És més
difícil canviar aquest estat de coses- Espanya hauria de canviar de nom, com a
mínim, ja que només indica la nació castellana- que no pas assolir la independència,
la manera més fàcil i directa de projectar-nos
al món.
El
nom , i les seves adhrències històriques i la pròpia publicitat de l’ estat,
l´intens i furiós nacionalisme “ambiental” (no conscient) espanyol, fa la
resta. Mengem “besugo” per Nadal, ens agraden (o ens han d’ agradar, si us plau
per força), els toros, i hem de ballar sevillanes. Quan diem Espanya, diem una
presó. Quan es deia Iugoslàvia, tothom sabia
que es deia Croàcia, Eslovènia, Sèrbia…Ara, a més, tenim Montenegro, Bòsnia,
Macedònia…Quan es diu Gran Bretanya, estem parlant d’ Escòcia, de Gal.les i d’
Anglaterra, i de Flandes i Valònia quan parlem de Bèlgica, i de quatre
comunitats quan esmentem Suïssa. Espanya és només la suma de Madrid i Sevilla.
I, a
més, l´etiquetatge!. El català no és oficial i, per tant, ni la pròpia
Generalitat- no pot fer res de seriós: ja que als països seriosos,
l´etiquetatge en una llengua, és una qüestió d´estat. I aquí, el “nostre” estat
i els 86%, aproximadament, dels seus
ciutadans, estan en contra de l´oficialitat de la llengua catalana, de què
tingui uns drets que totes les llengües d’ Europa, pràcticament, ja tenen.
Per
simplificar: al Quebec no hi pot entrar cap producte que no sigui etiquetat en
francès. A Catalunya, que vingui de fora, o que hi sigui fabricat, pràcticament
no n’ hi ha!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això és perquè ni els propis catalans s’ho creuen, això de ser catalans, excuse dir-te els habitants de la resta dels PP CC. I això que els referèndums hi funcionen. Les coses de vegades són més simples i senzilles. Es tracta de dir-ho sense més qüestions. Aquest és un producte català, i màquina avant. La resta, vindrà tot solet. El que no sé és quan.
perla
Som així, aquesta cantinella de que no podem fer res i els altres si, ja vé de molt lluny. Crec que els catalans som el que volem ser i moltes vegades ens agrada instalar-nos en el victimis-me per deixadesa i manca de sentit d’unitat. No sabem valorar. No som capaços de sumar, som individalistes de mena,.. som catalans. Ho dic per experiéncia. He fet iniciatives, he voltat món, he procurat fer país,.. i sempre m’he quedat sol. A tall d’exemple vull esmentar – per tercera vegada en aquest blog- un combinat per donar joc i fer país, el : http://www.catalanishcoffee.com. Ningú li ha interessat per res, ni mitjans, ni crítics, ni publicacions, ni gastrónams, ni restauradors ni els seus gremis, ni administració,.. ningú, después de 3 anys intentant donar a conéixer la iniciativa i buscar ressó. No he demanat mai diners per la seva promoció, els poso jo. I oferint als drets al poble catalá, no hi ha interés ni enriquiment,… és un petit, molt petit exemple peró en podría parlar de molt més. Som catalans, som així,… no volguem buscar llops a on no n’hi ha. Es varen extinguir fa més de 30 anys,…Pobres de nosaltres si fóssim independents !!!
tens molta raó quan dius que els espanyols es cuiden molt d’afirmar l’espanyolitat d’un Ferran Adrià, d’un Roca o d’una Ruscalleda. Tampoc ells ho desmenteixen, per tant atorguen i intenten navegar entre dues aigues, però ja ho sabem: el negoci és el negoci. Va ser un castellà i anticatalà visceral qui va compondre aquells versos: “poderoso caballero es don dinero”. Tindria molts defectes, però l’encertava.