La Generalitat de Catalunya encara amb la bestiesa de la “Dieta Mediterrània!
DE VINS, DE VI NOVELL
Franca, el país del vi- i de la gastronomia-
comença a trontollar quan veu que vins d’ altres procedències- i també cuiners- comencen a fer-se un lloc
i obtenen premis i reconeixements
superiors a algunes de les grans AOC (DO). Es consoliden vins emergents i d’
una gran qualitat a Nova Zelanda, Àfrica del Sud, Austràlia, Xile, Califòrnia;
es renoven els antics productors que feien la viu-viu a Espanya, Portugal,
Croàcia, Grècia, etc.
Fins i tot Catalunya comença a brillar internacionalment
amb els Priorat, Montsant. Grans cellers catalans s’ instal.len a Xile, a la
Xina i, fins i tot, en l’ abans incòlume sòl francès: sigui a la regió de
Bordeus o a la Champagne.
Aquests països, no obstant, han de lluitar contra
una legislació que els funcionaris de Brussel.les s’ han engiponat que, com
passa amb d’ altres que s’ apliquen a l´agricultura solen afavorir els grans
productors o els països nòrdics o del centre d’ Europa (incloent-hi França) en
detriment, sobretot, dels mediterranis. L´Hexàgon, és clar, s’ aferra a les
lleis i les pràctiques (xaptalització, i altres) que permeten adobar amb
diversos trafiqueigs les dificultats del coma.
El mot
xovinisme , com és sabut, ve del francès: un concepte que s’ aplica a la
llengua, a la cultura, a la gastronomia. I, és clar, als vins. Semblaria que
tot allò francès és superior al de la resta del món.
Ningú no dubta, és clar, l’ aportació hexagonal a
la gastronomia i als vins: cal agrair els favors prestats. A França hi ha una
enorme tradició pel que fa a l´associació d’ ambdós aspectes, tant a nivell
comercial com institucional: fins i tot l´ajuntament de París té les seves
pròpies vinyes (una iniciativa que també ha seguit l´Ajuntament de Barcelona,
plantant vinyes a la serra de Colleserolal i embotellant el “vi de Barcelona”).
Però, França, com una “vella dama indigna”, massa
pagada del seu passat enlluernador, ara es troba que en molts d’ aquests
terrenys ha perdut pistonada, i, per tan, ha de viure de les glòries passades,
com si fossin presents. I, és clar, li costa reconèixer la seva decadència, per
més esperit de grandeur que s’ hi
posi.
De totes maneres ens hem de treure el barret de com
els francesos saben potenciar fins i tot productes tan mediocres com el
Beaujolais. El nostre Vi Novell- quan durant anys vaig ajudar a promocionar a
través de Duart de Sió i Mestres
Cellerers de Catalunya- és força millor, però la Generalitat fa la bestiesa de
fer un acte institucional que, a més, lliga estúpidament a la “dieta
mediterrània”!.
“El
conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep
Maria Pelegrí, acompanyat del director general de l’Institut
Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Jordi Bort, presidirà
divendres, 11 de novembre, al Palau de la Generalitat, la Diada
del Vi Novell 2011. L’INCAVI va assumir l’organització de la Festa de l’Arribada
del Vi Novell l’any 1996, recollint una iniciativa dels Mestres Cellerers de
Catalunya i del mateix sector vitivinícola. La Diada del Vi Novell és un
homenatge a la tradició vitivinícola, una rebuda al vi nou, que ens donarà les
primeres notes de com seran els vins de l’anyada. Al mateix temps, aquesta
Diada serveix per promocionar un producte que és considerat aliment de la dieta
mediterrània”.
Per
saber-ne més: Jaume Fàbrega, Manual de
gastronomia. Indicacions pràctiques per al gurmet (Cossetània)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!