ARRIBA EL VI NOVELL
“El vi també és matèria de meravelles” (Plini el Vell, Història Natural,llibre XIV).Aquest autor clàssic, en el capítol dedicat al vi en la seva Història Natural diu el següent:”tractaré de la vinya amb la gravetat que ha de tenir un romà quan tracta de les arts i de les ciències”.La vinya i el vi, en efecte, són un tema de cultura (no oblidem la relació entre cultura i agri-cultura). I són un tema de gastronomia, o sigui, de la cultura del menjar i el beure. Així doncs, el més allunyat de la cultura del vi ha de ser la cultura de la quantitat i l’ebrietat i, també, sovint, la pseudoliteratura , retòrica i litúrgia exagerada que aquest món pot comportar. El vi, doncs, és alhora cultura, saviesa i plaer.Com deia el nostre clàssic medieval,Pere Felip, probable redactor del Libre de Sent Soví, la cultura dels vins i la gastronomia és “una de les gentileses que hom deu saber, homes i dones, i de qualsevol estament”.
La presentació d’un nou vi, doncs, és un fet cabdal des del punt de vista cultural i gastronòmic, i s’ha de saludar amb tota la importància que es mereix.
La presentació del Vi novell- tan típic de l´Empordà- en particular, és el de l’ inici de la temporada, i correspon a una tradició específicament catalana. Era el moment de “xetonar” la bóta (encetar-la),o bé d’ “espinyolar-la” (punxar-la) convidant a amics i passavolants, i el moment de posar un ram a la porta anunciant que el vi novell havia arribat. Un vi estrictament de temporada, que complementava festes com la dels panellets de Totsants, els torrons de Nadal, etc.
Es un vi de temporada, que és excel.lent , aproximadament, fins a Setmana Santa. Es ideal per la tardor, ja que és lleuger però ja amb un cert cos, i amb l´alegria que li donen els bombolles de la pròpia fermentació. L´únic defecte que li veiem és que encara és poc conegut, enfront, per exemple, del beujolais francès, també un vi novell, però amb l’ avantatge del màrqueting i valor afegit que al país veí li han sabut donar. Per desgràcia, sovint- i no cal dir a Barcelona- és més fàcil trobar beujolais nouveau, amb la seva agressiva campanya, que el Vi Novell autòcton que, a més, sol ser de més qualitat. El cert però, és que fins i tot afamats comentaristes de vins- més cosmpolites que catalans informats- desconeixen aquest vi.
Aquest vi nou o novell té ,no obstant, una il.lustre tradició literària i històrica. Apareix ja esmentat en els nostres textos medievals que, en el camp de la gastronomia, foren els primers i més complerts de qualsevol nació europea.Li escau perfectament la definició de Francesc Eiximenis, feta a mitjan del XIV, en ple esplendor de la nació catalana independent: “lo vy aquell deu ésser ffi, fresch, fret, fort,flayrant o fragant, formigalejant o saltant”. Aquest il.lustre escriptor, autor del preciós manual- únic al seu temps-, Com usar bé de beure e menjar, hi parla, de forma ben documentada, sobre la cultura,virtuts i manera de beure el vi, “car és liquor sobiranament preciosa sobre totes altres liquors”. El vi novell- designat ja així, en català medieval- apareix en d’ altres textos i documents: per exemple en els menjars dels veguers reials en els seus desplaçaments, on es distingeix pel que fa a la beguda, entre “vi vell” i “vi novell”. Arnau de Vilanova,el primer metge i conseller dietètic europeu del seu temps (s. XIV), autèntic expert en vins i aiguardents, introductor del mètode de destil.lació, del de l’ elaboració de vins dolçis, etc,, afirma, en un apartat titulat, justament, “De vin noveyl”, el següent:”Encare és manifesta cosa que vin noveyl clarifficat perfetament és pus (més) profitós que.l vin veyl”.També és esmentat en un text incunalbe intitulat Quesits e perquens d’ Albert el Gran, de 1490.
Ara tenim, precisament- des del mes de novembre, o abans- aquest preciós vi novell, per beure tot acompanyant diversos plats de la cuina catalana, tant de carn com de peix, menuts, receptes de “mar i muntanya”, escudelles, pasta, arròs, bolets, així com dolços tradicionals- panellets, torrons, etc…
Un vi, com deia el clàssic, fi, fresc i flairant.
Vi d’agulla(1991).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A propòsit del vi novell, quina dita popular trobaries més encertada d’entre aquestes dues que se senten a dir ?
-Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi.
-Per Sant Martí, tapa la bóta de bon vi.
Salutacions.
El que em suggereix el post que ens has regalat, Jaume, és que hem deixat d’estimar el vi perquè hem oblidat el seu calendari i n’hem perdut la festa corresponent.
En la mesura que aquesta tesi et sembli versemblant, quan creus que es produí aquest distanciament respecte del producte, i per què?
Gràcies per aquestes lliçons tan encoratjadores. M’hauria agradat molt poder assistir a les sessions de Prada d’aquest estiu però em va ser impossible.