Els productes catalans ho tenen difícil de comercialitzar-se amb esment del seu origne: el recuit passa a ser “cuajada” , el mató “queso fresco” i els carquinyolis “galletas de almendra”,
CODORNÍU & NESTLÉ: FÒBIA CATALANA
Què tenen en comú aquestes dues grans empreses d’ alimentació, amb productes que, en un moment o l´altre- i fins i tot cada dia- consumir: cafès sol.luble o Nespresso, xocolates, iogurt,caves, vins d’ aquí o de celler de l´Argentina o altres llocs?. Tenen en comú que són empreses del món enoalimentari, que estan radicades a Catalunya i que són de les primeres del sector. Una altra coincidència. Ambdues ocupen dos grans edifici situats just un davant de l’altra a l´Avinguda dels Països Catalans, d’ Esplugues de Llobregat. I una semblança curiosa: les dues han d’ amagar, a Espanya, la seva vinculació amb Catalunya. Ho fan de diverses formes. A Can Codorniu, totes les activitats- des de la informació visual, la retolació, els actes i conferències- s’ hi fan en la llengua de Franco. La Nestle, en ser suïssa, potser no té tants problemes, i tot i que en totes les comunicacions, fins i tot a Catalunya, només fa servir l´espanyol, té la deferència d’ utilitzar algunes retolacions en català (potser per “contaminació” amb un país democràtic lingüísticament com Suïssa; no és pas, és clar, el cas del Regne d’ Espanya). Però la coincidència més sorprenent és que les dues empreses, en les comunicacions amb Espanya practiquen el fet – en qualsevol país del món- d’ ometre l´adreça correcta (avinguda dels Països Catalans), substituïda per expressions com “Edificio AEPA”, etc. Aquest fet insòlit i que, sens dubte, no devem torbar enlloc més de tot el món no és pas degut a cap qüestió fortuïta o d’ estètica, sinó, sens dubte, política. Les dues empreses- com, altrament, la totalitat d’ empreses catalanes o radicades a Catalunya- tenen una lògica por (que pot arribar a fòbia) a una malaltia anomenada catalanofòbia, inscrita en els mateixos gens d’ Espanya i que , és clar, té conseqüències no solament atemptatòries a la dignitat i als drets humans, sinó a l´economia, ja que com és prou sabut, va aparellat a una cosa(al més pur estil serbi) anomenada boicot: al cava i a altres productes catalans o etiquetats també en català.
Aquesta por, en les empreses alimentàries, té altres manifestacions. Així, a diferència del que és normal a tot el món (per exemple a França i a tots els països “normals”, on es considera que les denominacions regionals i locals tenen un fort valor afegit- formatge provençal, paté bretó, galetes de Normandia, rosquilles catalanes, etc.), els productes catalans solen ocultar gelosament la seva identitat; així uns carquinyolis d’ una conegut supermercats, s’ anuncien com a unes vulgars “galetas de almendra” i, és clar, Déu nos en guard que hi constés, com es fa al món civilitzat, “catalans speciality” o “especialitat catalana”.
Els celler Codorniu (oficalment Bodegas Codorníu, el noms en grafia espanyola, no fos cas!), al video de presentació ens fan una deliciosa presentació de la família de cavistes que, és clar, no és pas catalana, sinó “mediterrànies” (i de fet, aquesta curiosa denominació és un aspecte positiu: almenys no diu “espanyola”, és a dir, castellana!).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també el trobo un dels trets més indignants i humiliants de l’actual estat de les coses. Miro de premiar el productor que respecta el consumidor català i castigar a aquell que se n’avergonyeix, tot i que vivint fora dels països del bon dia (o encara si hi visqués) m’he de fer fotre dia sí i dia també. De tota manera, la culpa és ben nostra, perquè com es va cdemostrar amb el cas de la llet falangista Pascual, si el consumidor es mantè ferm, el productor ha de baixar del burro.
Però la veritat que no s’entén tant d’autodi. Perquè si es només desídia i menyspreu, resulta ja molt greu. Però si es deu al fet que la rotulació ja no dic només en català, ans bilingüe, és un obstacle a l’expotació comercial, provat per l’experiència o pels estudis de mercat, no estem davant una mostra definitiva del fracàs d’aquest pretès estat prulingüe i plurinacional?
Sigui com sigui, crec que és d’utilitat tenir a l’abast una llista com la de l’ADEC per mira d’ajudar les empreses que ens respecten i ens cartenen.
jo ja fa temps que només compro productes retolats en català en el supermercat. Estic més consciençada que mai. I no milito a cap partit. Només vull viure en català, perquè estic al meu país.
A mi m’agrada el Guissona i el Mercadona perque etiqueten en català. A més hi trobo productes de la meva terra, la majoria de coneguts i alguns d’altres que he tastat en veure’ls (gràcies al guissona ara sóc un crac en diferenciar el bull de la butifarra o del cap de perol, per exemple). Tot plegat em dóna seguretat i sensació de qualitat, a més penso que afavoreixo avans de tot la gent que viu aprop meu, la qual cosa és més ecològica. I els plats d’un lloc estan adaptats als productes tal com són allà, doncs els productes de casa són segurament els millors que arriven a casa (els de fora, segur que els locals ja han escollit avans els millors, i a mi em dónen les restes) i a més els més adaptats als plats que cuino i la meva cultura.
Alguns fabricants etiqueten en castellà i portuguès perque diuen que els és més barato fer un sol model d’envas i vendre’l per tota la península que fer-ne varios models. I que etiquetar en més llengües és menys vistós i més lleig. la solució és que el govern espanyol o català facin pagar un peatge a aquests productes per a que els costi igual de car etiquetar un sol model d’envas (si ho fan només en llengües extrangeres) que dos, per a incitar a que afegeixin la nostra llengua.
És un dret que tenim com a consumidors, no? faltaria més !