A l´estiu potser vé més de gust un vi blanc que no pas un de negre. O bé un rosat. Però també un negre jove, fresquet…Però aqúi no parlarem de temperatures, sinó desl colors del vi.
TOTS ELS COLORS DEL VI
Fa anys em trobava en un restaurant de Lisboa- una de les meves ciutats preferides d’ Europa, amb Istambul i Budapest- i vaig demanar un “vinho verde” (pronuncieu-ho en català oriental, no en espanyol). És, en efecte, un vi blanc “verd” (per la maduració del raïm, més que no pas del color). D’ entrada el vaig rebutjar, pel color: virat a torrat, quasi teula indicava el cromatisme indicava que era un vi avariat, ranci, com així era. El problema era que el restaurant no era prou professional i em varen fer pagar el vi, sense ni tastar-lo- “o senhor pedíu, o senhor paga”, em va etzibar el poc simpàtic cabrer (potser es pensava que era espanyol; li havia d’ haver fet saber que era català, per caure-hi millor).
El colro, en el vi, é d’ entrada la dada més bàsica. Ja ho deia, Francesc Eiximenis al segle XIV, quan, per primer cop a Europa, escriu que cal beure’l amb una copa de vidre “a fi que resplendesca la sua pus bella color”. Quan fem un tast- sigui hedonista o professional-, en efecte, primer de tot ens mirem el color que “resplendeix”, i així d’ entrada ja tenim diverses informacions sobre la característica bàsica del vi- blanc, negre, rosat, i de les qualitats d’ aquestes vins bàsica- oxidats, rovellats, passats, joventut, rancis, vins de licor, etc.-
Com tothom sap, distingim entre vi negre, rosat i blanc. Res a dir sobre el blanc i el rosat- tot i que el vi blanc, en sentit estricte no té pas aquest color-, però l´adjectiu negre aplicat al vi és objecte de controvèrsies. Josep Pla insinuava que fóra més convenient anomenar-lo vermell: no crec que sabé que aquesta, era, justament, el qualificatiu que es feia servir a l´Edat Mitjana: “dels vermells de la terra no en bec”, feia dir Francesc Eiximenis al seu “golafre eclesiàstic”- que podia ser, ben bé, un digne i gurmet canonge de la catedral de Girona-. I Joanot Martorell, al Tirant lo Blanc, ens dóna la imatge impactant d’ una donzella d’ una pell tan blanca –paradigma de al bellesa de l’ època- que en traguejar vi roig la gola se li transparentava i en quedava tenyida.L´espanyol té la solució d’ anomenar-lo “tinto”- i alguns cuiners i cambres, que ja avesats més al castellà que al català, de forma bàrbara, també l´anomenen així en català-, però el francès, l’ anglès, el portuguès, l´italià, l´alemany, el grec,etc., també fan servir el nom de vermell o roig. En tots els casos el clor fa referència al fet que el roig del vi s’ assembla al colro de la sang o d’ una rosa vermella.
On no hi ha dubtes, en canvi, és en la denominació blanc, que sembla prou universal: en totes les llengües conegudes designa un vi d’ un color semblant a l´or, a l´oli d’ oliva o a l´ambre- o a la menys noble palla- tot i que, com podem veure, si parléssim de precisió cromàtica, hauríem de parlar de “vi daurat” o alguna altra expressió.
Sobre el rosat- vi de color vermell clar- ja no hi ha tanta unanimitat lingüística: és emprat el terme rosat en espanyol i fins en anglès (pink), però també, en aquesta llengua i en altres, es fa servir el terme francès de rosé– amb essa sonora, i no amb essa sorda com és dit en l´indignant i analfabet spot permès per TV3 del Mateus Rosé , un famós vi portuguès.Queda, finalment, el terme claret- que ja apareix en textos medievals-: els enòlegs diuen que és un vi similar al rosat…excepte en anglès, que designa un Bordeus negre no enfortit o fins i tot qualsevol bordeus.
Avís per a algun ingenu que encara deu quedar per aquests mons de Déu: el vi rosat no es fa pas barrejat vi blanc i vi negre!. I alguna curiositat: el xampany (de la regió francesa de Champagne) malgrat que és blanc, es fa amb raïm negre. I queda el “blanc de blancs”: no solament és un vi, sinó un poemari deliciós de Valentí Puig.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És cert que el xampany és fa en bona part amb pinot negre, però també amb amb pinot gris i cahrdonnay, normalment la proporció del pinot és del 25%, el Velití Puig va d’exquisit però ….
És una llàstima que en llocs que és menja be, no cuiden gaire el vi
Salut