La moda força esnob dels tastos de vins ha portat una mala pràctica. dissociar el vi dl menjar. No hauríem de parlar de vinofília, sinó d’ enogastronomia.
EL MODEL PROTESTANT DE BEURE VI
Ara a les pel.lícules americanes s’ ha passat de l’ escena de beure un whisky on the rocks a la d´encetar una ampolla de vi. Això és com un senyal d’ elegància i stànding i, sense dubte, aquesta escena corrent donarà uns bons calerons als vinyaters. Fins aquí perfecte per als amants de la cultura del vi. El problema, però, rau en el fet que el modes que es proposa és nefast: l´estil de beure nòrdic, anglo-saxó i protestant. Hom enceta l´ampolla com que obre una cocacola, i el seu contingut és deglutit per una o dues persones, sense l´acompanyament preceptiu de cap mos. És la manifestació d’ una manera bàrbara i perillosa de beure el vi- fomentada, en bona part, per la moda dels cursos de tast, en els quals no se sol insistir que el vi, en la sàvia cultura mediterrània, sempre, d’ una banda, es comparteix i, de l´altra es beu, ritualment, a l´entorn d’ una taula proveïda de menjar o amb un bon acompanyament. A Andalusia, per exemple- terra sàvia en l´ús del vi- és impensable demanar un fino o un montilla sense que, indefectiblement, no hi hagi quelcom per picar: d’ aquí en va néixer, justament, la principal institució gastronòmica d’ Espanya, les tapes. El mateix podem dir de Grècia i fins i tot la beneïda Turquia amiga de l´alcohol, en contra de la fosca vinofòbia islàmica.
El preocupant és que aquest model nòrdic de beure ja ha arribat aquí. Així, els joves- i no tan joves-, que durant la setmana no solen beure alcohol, concentren la seva ingestió durant el cap de setmana. Ja no es beu, com era tradicional, cada dia però amb moderació i amb menjar, sinó amb l´únic fi d’ intoxicar-se, com fan els joves anglosaxons que martiritzen Lloret de Mar amb el seu turisme de borratxera. Un turísme de cap de setmana molt lucatiu al Regne Unit i els països escandinaus: allaus de clients van en vaixells o ferrys els caps de setmana am l´únic objectiu d’ engatar-se o comprar cervesa o alcohol més barat en altres països.
El vi, doncs- incloent-hi el cava o xampany- ha d’ acompanyar sempre el menjar- encara que siguin unes simples olives. No m’ agraden aquests convits en què et donen un copa de cava pe`ro sense res per acompanyar: no és bo ni per la salut ni pel paladar. En la sàvia tradició pagesa del nostre país, quan t’ oferien un porró de vi hi solia havia un tall de fuet o llonganissa, i si era un vi dolç o generós, unes galetes o pastes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!