Una recepta daliniana, dedicada als que heu fet comentaris al tema del cafè (i els aiguardents), incloent el del "rebentat", el del trifàsic amb irish cream o el del Catalanish cream, una nova i interessant proposta.
CAFÉ AMB CHARTREUSE
El licor Chartreuse (que vol dir cartoixa, és a dir, que té un perfum monàstic, d’ herbes del cluatre) és un dels clàssics licors de frares, parent de les ratafies i “estomacals” per la seva sofisticada (i secreta) composició d’ herbes. El seu origen és a Voiron, prop de Grenoble, si bé sembla que és una recepta de la cartoixa de Vauvert, prop de París, que hauria enviat la fórmula secreta a Voiron l’ any 1735. Com tots aquests licors, el seu origen era medicinal. Perduda la fórmula a causa dels fets revolucionaris, es va retrobar, curiosament, als Arxius Nacionals, i es va reprendre la seva fabricació l’ any 1835 (un elixir o chartreuse verda de 55º). A partir del 1840 elaboren la chartreuse groga, de menys graduació (40º). L’ exili d’aquests frares cartoixans va portar a Tarragona de 1903 a 1929, amb la qual cosa es va convertir en un licor força popular a Catalunya. Tenim , però, també exce.lents licors autòctons, i algun d’ espanyol: Calisay, Gran Licor Bonet (abans “estomacal”), Aromes de Montserrat, licors d’ herbes carmelità del Desert de les Palmes, a Castelló, Licor 43, etc. Hi ha licors similars a tot Europa, especialment a Itàlia, i algun de txec notable (si bé amb un deix amarg).
La chartreuse, com altres licors abans dits “estomacals” que, igual que la ratafia, són molt populars a Catalunya, (estomaca és un terme que no es pot utilitzar, perquè suggereix virtuts medicinals), té diverses herbes i espècies. entre elles tarongina (melissa), angèlica, hisop, canyella, macís (escorça de nou moscada), safrà.
A casa d’ en Dalí el cafè amb aquest licor era una combinació que no mancava mai els diumenges, i ell ho evoca en diversos apartats de
la seva Vida secreta, tot rememorant la nostàlgia de la infància: fins i tot, en un passatge, ens confessa que aquesta evocació el fa plorar.
“A la meva família- va escriure- era costum dominical establerta de llarg temps prendre el cafè després de l’ àpat del migdia i mig gotet de Chartreuse. Jo respectava sempre aquest límit. Però un cop, vaig omplir maquinalment el meu gotet fins a la vora i fins i tot es va vessar una mica de chartreuse a els tovalles.¿Què fa ?, va exclamar el meu pare alarmat. ¿No saps que això és una beguda molt forta?.Fingint reconèixer la imprudència del que havia fet, vaig tornar a abocar mig gotet a l’ampolla”.
1 tassa de cafè
1 copa de Chartreuse verda
Es fa el cafè a l’ estil desitjat (amb cafetera italiana, de filtre, etc. Durant la infància de Dalí, indubtablement, era un cafè de barretina (de filtre, similar al “melitta” actual). Serviu-lo, al costat d’ una copa de Chartreuse.
El Chartreuse es pot servir a temperatura ambient o refrigerat.
Actualment es fan tota mena de cigalons o carajillos amb licors més o menys exòtics, com menta (!) whisky, Irish cream etc. i, fins i tot, trifàsics amb Irish cream (que ja du un làctic) i altres amenitats. Perquè no amb chartreuse?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!