Serrallonga, el Che, eren revoluiconaris o bandolers?
DE SERRALLONGA AL CHE
El grup Esquirols- en el qual hi cantava Joan Crosas, magnífic actor ara novament d’ actualitat- va fer popular una cançó sobre Serrallonga. “Torna, torna Serrallonga”, és un crit reprès, més tard, per altres cantants o grups reivindicatius. Tv3, igualment, en va fer una sèrie, de la qual caldria destacar-ne un atrezzo o situacions que arribaven al grotesc: camises immaculadament impecables, el cantirer amb un botijo manifestament espanyol (el càntir català té la disposició del broc i el tarot d’ una forma diferent), o una escena menjant pernil a l´estil dels grumets andalusos quan mengen pernil de gla. Per cert, que Andalusia també va tenir els seus bandolers, mitificats a posterior i també motiu de ficció cinematogràfica o televisiva.
Al Quixot –un text fantàstic per a conèixer l’ Espanya de mitjan del s. XVI i del XVII-, és prou conegut l’ episodi en què el personatge coneixem que està a Catalunya per la presència de bandolers penjats als arbres. El fenomen del bandolerisme- que va de les Guilleries al Camp de Tarragona- marca, en efecte, la Catalunya del finals del Renaixement i del Barroc, incloent Alcover, amb els seus “morells” i “voltors”. El bandolerisme català correspon al moment de màxima riquesa per Espanya i màxima pobresa per Catalunya- aquest objectiu perseguit secularment per l´estat espanyol, que els socialistes han sabut brodar-. Era el moment de l´or d’ Amèrica, que arribava a Castella a gavadals, un Eldorado somniat del qual, com és sabut, els catalans en són exclosos (no deien que érem i som espanyols?) i, per tant, els pobres no hi poden emigrar, ni s’ hi pot comerciar- si més no directament-, però del qual en reben les conseqüències. Així, els carruatges carregats amb l’ or d’ Amèrica travessen el territori català i aquest, justament, serà un dels fenòmens que desencadenen el bandolerisme.
Pel que fa a la significació cívica o política de la major part de bandolers, malgrat al seva mitificació i al fet que podien lluitar (indirectament) contra l´ordre estatal, no deixaven de ser uns vulgars assassins: exactament com el Che Guevara- també de nou d’ actualitat, i també , com alguns bandolers, de casa bona-, que per més píndoles endolcidores que s’ hi posi fou també un criminal força sinistre i un ministra deplorable de la dictadura castrista. Ara bé, com és sabut, ara i abans hi ha gamarussos que volen salvar les pròpies frustracions amb la idealització de suposats “revolucinaris”, es diguin Serrallonga, Che , Chavez- o a nivell ínfimament domèstic-, Zapatero, el gran Pinotxo oficial. Ningú dubta, però, que aaquests suposats revolucionaris cuiden l´estètica, fins al punt d’ esdevenir icones pop dels pòsters de Vent del Pla o de la samarreta d’ un adolescent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El patriota guerriller Pere Joan Barceló, nascut a Capçanes, el Priorat. Lluitador incansable de la causa austriacista i enemic declarat de la Nova Planta de Felip V. Heroi de la Catalunya del segle XVIII.
Felicitats pel teu bloc, que segueixo gairebé sempre. Salutacions.