BONA VIDA

Jaume Fàbrega

5 de setembre de 2010
9 comentaris

ARRÒS AMB LLAMÀNTOL, LLAGOSTA, CABRA…

….Ara dit “arròs caldós”- jo en dic “arròs enfadós”, ja que repeteix com la cancó.. una denominaicó absurda i que denota un notable desconeixement de la cuina catalana. És un arròs a la cassola, de tota al vida. A més l’ arròs caldós és una altra cosa, és , de fet, una sopa amb porc, botifarra, fesols, naps, també deliciós….Que ho preguntinals valencians.

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:PMingLiU;
panose-1:2 1 6 1 0 1 1 1 1 1;
mso-font-alt:????;
mso-font-charset:136;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1 134742016 16 0 1048576 0;}
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:”@PMingLiU”;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:136;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1 134742016 16 0 1048576 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-layout-grid-align:none;
text-autospace:none;
font-size:12.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:PMingLiU;
mso-fareast-language:ZH-TW;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
mso-fareast-font-family:PMingLiU;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:21.3pt 80.75pt 155.85pt 80.75pt;
mso-header-margin:0cm;
mso-footer-margin:155.85pt;
mso-page-numbers:1;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

ARRÒS DE CABRA, LLONGANT I LLAGOSTA

La llagosta  fa un arròs que és una autèntica festa,
sobretot si es fa servir una llagosta del nostre litoral. Imagineu-vos si, a més,
hi afegim llongant  (com es diu al nord
de la Costa Brava) o llamàntol i cabra (en castellà “centolla”). Es un arròs,
és clar, que els pescadors de la costa es podien permetre quan la pesca era
bona i, a més aprofitaven les llagostes que canviaven la closca.

Ingredients

1 llagosta mitjana

1 llobregant

1 cabra

400 g d’ arròs bomba (o 4 tasses)

1 ceba

2 grans d’ all

1 pebrot

2 tomàquets mitjans

oli

sal

aigua

Elaboració

Talleu la llagosta en viu, sense
llençar cap suc, que després afegireu a l’arròs. Fregiu els trossos, traieu-los
de la cassola i reserveu-los. Feu el mateix amb el llobregant i la cabra. En el
mateix oli hi feu el sofregit, amb l’ ordre acostumat i fent-lo concentrar bé.
Hi tireu l’ aigua, l’arròs i, uns 7 o 8 minuts abans de treure’l del foc, els
trossos de marisc. Deixeu-ho reposar uns 5 minuts i serviu-ho.

Notes

Aquest arròs ha de coure 20 minuts.

És un arròs a la cassola, amb suc-
la denominació caldós, que ara es diu a Barcelona, és d’ introducció recent i
denota un desconeixement de la cuina catalana, ja que, precisament, les
llagostes i llamàntols humitegen l’ arròs. Se sol utilitzar una cassola de terrissa
o, encara millor, la cassola catalana de ferro o alumini fos.

Seguint la mateix recepta es fa
només amb llamàntol, amb llagosta o amb cabra.

Hi és molt bon afegir-hi un grapat
de pèsols, així com sèpia tallada menuda al sofregit. Hi ha , a més que hi
afegeix una pica de pebrot.

El podeu fer sucós, amb una cassola
de terrissa o d’ alumini de fosa, sobretot la “cassola catalana” de Castey, o
sec, en paella.

  1. Abunden els ignorants “especialistes” gastronòmics, com més va més, opinaires radiofònics i televisius que fan servir quatre tòpics i es deuen pensar que en saben molt i de segur que quan eren nanos s’alimentaven només de macarrons i salsitxes o bé de patates fregides i ous ferrats. Van passar d’això, directament, al Bulli.

  2. Mmm… Bonissim! S’em fa la boca aigua només de llegir-lo! Jo utilitzo la cassola de ferro des que tinc cuina elèctrica, que trenca les de terrissa (grrr) però trobo que els arrossos em queden més secs. Encara no li he trobat el punt.

  3. Per ací baix (la Costera) marquem diferència entre l’arròs caldós i l’arròs melós. En el segon cas l’arròs ja no té gairé “caldo”, tot i que no és, en absolut, un arrós eixut.

    L’arròs caldós té tan poca consistència, ompli tan poc i es digereix tan depressa, que se sol dir «arròs caldós hasta les dos». Si més no els arrossos caldosos d’aquesta banda: amb fesols i naps, amb bombes i banderetes, amb faves i carxofes, amb costelles i porc i bajoqueta… Són arrossos senzills i lleugers, i encara ho són més si no es sofregeix prèviament el recapte i es posa tot a bollir des del principi.

    Salut, Jaume

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!