BONA VIDA

Jaume Fàbrega

18 de juny de 2011
2 comentaris

aigües minerals

de la farmàcia al resturant de luxe

L´AIGUA
VA CARA

Als
restaurants- però també a casa-, les aigües minerals han anat agafant un
protagonisme que, fins i tot, les fa competir amb els vins per la carta…i
fins i tot els preus. Així, una aigua noruega elaborada amb líquid procedent
dels glaciars, presentada en una impactant ampolla de disseny, és més cara que
molts vins acreditats. I si és del Japó- que sembla que foren els pioners a
envasar aquesta aigua prehistòrica i gairebé pre-terrestres, de més  de glaciar de més de 30.oo anys-, encara és més
cara ( en japonès, fins i tot, aquesta operació ja té un nom especial). Tot i
que aquest país  s’ hi exporta aigua del
Pirineu gironí, de Sant Aniol.El repertori no s’ esgota aquí: tenim aigües de
procedència volcànica, de llocs remots i inaccessibles, amb suposades virtuts
gairebé màgiques…Perquè, malgrat els seus elevats preus, en tots els caos es
tracta d’ aigua i tot i que, sens dubte, totes tenen les seves virtuts
mínero-medicinals pròpìes o les seves diferències organolèptiques, les
diferències són tan subtils que, sospito que en aquest camp, sovint, caiem
simplement en l´esnobisme.

Amb
tot, les diverses aigües minerals constitueixen una presència imprescindible
tant a casa com al restaurant, i s’ en beneficien la gastronomia i, gairebé
sempre, la salut. Les aigües esmentades, en efecte, tenen minerals que solen
ser beneficiosos per al nostra cos, i, per tant, són una important aportació en
aquest camp: per tant, no són una cosa inert que només aporta líquid quan tenim
set, com hi ha gent que pensa.Totes les aigües de boca poden ser simplement
aptes per a beure o potables (o potabilitzades) o classificades com a
mínero-medicinals. Igualment, a la natura o per la intervenció de l´home, es
troben aigües  sense gas i aigües amb gas,
carbòniques o amb bombolles, en més o menys quantitat segons la seva
procedència o segons l´afegit que s’ hi fa. Aquest afegit pot ser d’ origen
natural o artificial, cosa que ha de constar a l´etiqueta (“amb gas carbònic
afegit” o alguna altra expressió similar).

  1. Benvolgut Jaume, no sé si aquests dels handbags són torracollons o és algun virus. Jo ni he punxat els enllaços per pura precaució, però fora bò fer net, no fos cas…
    Una abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!