Els aiguardents o destil.alts , entre ells el gin o ginebra, són la base d’ alguns dels còctels més famosos.
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-layout-grid-align:none;
text-autospace:none;
font-size:10.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
AIGUARDENTS
I GINEBRA
Un
dels còctels més famosos del món é el Gin tonic., que inclou aigua tònica i
ginebra o gin, un aiugardent.
Parlem
de licors, terme força general per designar les begudes alcohòliques, en
diverses llengües, de l´anglès al català. També es fa servir el mor esperit o
espirituosos i, afinant més, aiguardents, alcohols blancs, destil.lats, etc.
Per
aiguardent entenem qualsevol beguda espirituosa (spirit, en anglès) d’
alta graduació, seca i més o menys aromàtica. Ve del terme llatí aqua ardens,
que és l’ alcohol obtingut per destil.lació. termes afins són el d “holandes”
(alcohols per a elaborar licors), eau-de-vie (francès), aquavit
(llengües escandinaves- mots procedents del llatí i el català medieval “aigua
de vida”-, schnaps (Alemanya, Suïssa). Es diferencies dels licors en què
la base sempre és un destil.lat; aquests són aiguardents neutres amb l’ afegits
de substàncies aromàtiques, sucres, etc.; solen tenir menys graduació. A mig
camí entre ambdós- destil.lat i aroma- hi ha els anisats, de l´anís, l´anisette, l’ ouzo grec, el raki turc,
l’arrak àrab, el pastís de Marsella, etc.
Destil.lats
Podem
classificar els aiguardents, com es fa a França, pel seu color, i llavors
parlen d’ alcools blancs , que s’ oposarien als “foscos”, envellits en
fusta (conyacs, brandis). Tots són d’ alta graduació, i es distingeixen clarament
dels licors i cremes, de graduació més baixa i amb afegit de diversos
ingredients.
L’
origen de l’ alcohol destil.lat pot ser divers: vi, cereals, patates, fruites.
El més corrent, a la Mediterrània, és l aiguardent de vi- o millors, de les
restes de la seva elaboració-.
Els
aiguardents de residus de vi (brisa, rapa) donen lloc a begudes de forta
graduació (fins a 65º), més o menys ben elaborades: marc, fine
(França), grappa (Itàlia), orujo (Espanya), aguardente de
oruxo (Galícia), bagaço i bagaceira (Portugal) .N’ hi ha de
xampany o cava, de varietals (com la fabulosa grappa moscada d’ Asti, al
Piemont), aromatitzades (amb mel, cafè, herbes- com la ruda-, i altres). A
Galícia, Lleó, etc. també ne fan amb herbes, cafè, etc.
Aiguardents
elaborats a base d’arrels, tubercles (com les patates) , cereals o altres
plantes són el whhisky (que adquireix el color amb la maduració en bóta), el bourbon
(blat de moro), la vodka, el gin o ginebra, els aquavits escandinaus, els
arraks del Pròxim Orient i fins alguns aiguardents xinesos d’arròs, melca (en espanyol
sorgo) etc., com el maotai i el choum i d’ altres, alguns perfumats amb flors (llessamí, roses…)
o que inclouen un llangardaix o una serp.
De la canya a la fruita
El
rom cubà- amb el Bacardí, d’ origen
català, al capdavant- i del Carib- com el Barceló, de nom també d’ origen
català- l’ aiugardent de canya- de Cuba o el Brasil i altres països de l’ àrea-
són a base de canya de sucre i el tequila (dit també Mezcal, del poble on s’
elabora) de Mèxic parteix de la planta crassa agave, que ja els asteques feien
servir amb aquesta fi.
L’
enzian del centre d’ Europa es fa amb arrel de genciana
Dintre
els aiguardents de sabor anisat, a part de les caçalles i anisos secs, hi ha el
sambucca italià, (que no és de flors de saüc), que se sol afegir al cafè corretto (cigaló italià).
Els
aiguardents de fruita destil.lada són famosos a tota l’ Europa central i de l’
Est: Alsàcia, Suïssa, Alemanya, Hongria, Sèrbia, Romania, etc. Solen tenir 45º.
Són uns excel.lents digestius, que en els països amb tradició se solen beure a
temperatura ambient o, en toc cas, sense l’ afegit de glaçons. Alguns dels més
famosos són el de pera Williams, el Kirschwasser (aigua de cireres), el
Quetsche o l’ Slivovitz (prunes),Barack, Palinka, Kekskémt (albercoc), els de
fruites vermelles i altres.
Els
de poma no són blancs i, per tant, s’ assemblen més als brandy. El més famós és
el Calvados, normand, el Sargadoz, basc. O l’ Appeljack, nord-americà.
La ginebra, nascuda per als còctels
La
ginebra o gin (nom anglès, i del català de Menorca) procediex de la
destil.lació de cereals seleccionats. El seu origne és els Països Baixos, on,
al s. XVII, un tal Franciscus Sylvius destil.la els cereals afegint-hi baies de
ginebró, a fi d’ elaborar una beguda amb fins terapèutics, cosa corrent pel que
fa a l´origen dels licors i aiguardents. En neerlandès el seu nom és jenever o genever (l´he vist escrit de les dues formes), i s’ envasava en una
característica ampolla de ceràmica amb una nansa: la mateixa que caracteritza
el gin Xoriguer, de Menorca.
A
part dels ginebrons (baies del ginebre, arbust típicament mediterrani, que
abans fèiem servir d’ arbre de Nadal) el gin pot contenir diverses herbes,
fruites i espècies. Que formen part del secret de cada marca: angèlica, pela de
taronja, cardamom, càssia, lliri…). A més. L´alcohol de base pot ser de raïm,
com és el cas del gin de Menorca, que inclou herbes de l´illa. No obstant,
estem parlant d’ un aiguardent sec, de 43 a 47º. Si inclou sucre llavors tenim
el gin liquor o licor de gin. El jenever
holandès, (per exemple, de la marca Bols, tot un clàssic) té un gust més fort
que el britànic. Actualment de gin se n´elabora, òbviament, a Anglaterra- fins
i i to a Londres hi ha diverses destil.leries-, però també a Espanya, els
Països Catalans (Xoriguer, Giró…) els Estats Units, les Filipines, Nona Zelanda,
Uganda, l´Índia (d´aquí ve la marca Bombay), etc.
Coincidint
amb la revolució britànica d’ Orange, el gin s’ introdueix a la gran Bretanya,
i als segles XVII i XVIII esdevé la beguda alcohòlica més barata i
popular…fins a 6 vegades més barata que al cervesa!. És la beguda del
proletariat, i fins a dos segles o més, no serà adoptada per l´aristocràcia i
prendrà una connotació fins i tot sofisticada, exemplificada amb el còctel Gin
Tonic.
La
literatura i la pintura del barroc britànic es fan ressò dels estralls qeu
produïa la beguda, que fou batejada amb noms pejoratius, com el de Mother`s
ruin (la ruïna de les mares). Cal dir que es feien destil.lacions incontrolades,
emprant ingredients de baixa qualitat. La història de l´art li deu com a mínim
dues obres famoses (gravats) del pintor Hogarth, una d’ elles titulada “Gin
Lane” (l avinguda de al ginebra) i l´altra Beer Street 8carrer de al cervesa).
En els gravats el pintor,que fa una obra social, contraposa els bons efectes de
beure ale (cervesa), la beguda
tradicional, en contra de l’ importada, que produeix assassinats, atacs, suïcidis…
La
ginebra és una de les bases més apreciades per als còctels, ja que no és molt
corrent beure-la sola. El més famós, sens dubte, és el Gin Tonic, originat
entre les tropes britàniques de l’ Índia, a qui la casa Schweppes va dedicar una
beguda a base de quinina, per combatre la malària. En ser tan amargant, els soldats
hi afegien ginebra, que ja es destil.lava a Bombay, i aquesta combinació va ser
adoptada pels oficials.
Altres
famosos còctels amb gin són el Negroni (una joia de la corona de creada a Torí,
Itàlia), el Gin Fizz, el Singapore Slim (creat a Singapur), el Gimlet (de
ressons literàrio-musicals, sobretot pel bar Gimlet de Barcelona) el Martini
fins i tot se’ n fan amb llet i fruites…de fet, alguns dels més famosos i
literaris. I, és clar, la inoblidable pomada de Menorca!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!