A la tremenda

Publicat el dijous, 9/12/2010

Ja
feia massa dies que restaven silenciosos. Massa quietud per aquesta
colla de pseudo-progres irritats que s’emprenyen i s’indignen sempre que
apareix algú que s’atreveix a fer i defensar allò amb el que se suposa
que ells també hi estan d’acord.

Primer s’esperen prudentment uns dies, la força dels fets i
l’evidència del valor d’allò denunciat fa impossible posicionar-se en
contra. Oficialment hi estan d’acord, però quan hi parlen ja comencen a
arrugar el front, com a amenaça pel que ens espera al cap d’uns dies:
qüestionar el personatge, insinuar interessos ocults, criticar l’”excés”
de passió en la defensa dels ideals. En definitiva, pura enveja i un
intent barroer de tapar les renúncies pròpies.

Diguem-ho clar i fort, els documents filtrats per en Julian Assange
són un cop duríssim contra la impunitat dels estats en les seves
martingales i interessos no sempre confessables. Diguem-ho clar i fort
que als únics a qui han de preocupar i molestar els continguts del
Wikileaks són als poderosos de veritat, als que s’amaguen darrera els
aparells d’estat. Diguem-ho clar i fort, en aquesta ocasió fent duet amb
en Noam Chomsky, “els cables de Wikileaks revelen un profund odi a la democràcia per part dels nostres dirigents polítics”.

Molt interessant doncs l’explosió de solidaritat i col·laboració
internacionals que es concreta en els ja prop d’un miler de “dominis
mirall” escampats pel món i que són garantia de no poguer tapar la boca a
Wikileaks i personalment valoro molt l’oferiment d’un domini .cat per
part d’un grup d’internautes catalans, tot i que suggeriria que
s’aprofités per oferir la traducció i actualització del web
internacional.

Que surti tota la merda i que esquitxi a qui ho hagi de fer. Amagar
el cap sota l’ala i començar a fer insinuacions contra els que tenen el
valor de fer alguna cosa contra la injustícia del poder, no es pot
considerar més que un comportament força miserable. Cal denunciar els
intents de silenciar els pocs que s’atreveixen a alçar la veu i als que
se n’acaben convertint en còmplices per enveja o per covardia.

A Genoveva Jiménez Iborra i 49 més els agrada.

19 comentaris

• joan ducròs

  10/12/2010 13:37

  Entre ells periodistes com el Basté.

• Josep Arranz

  10/12/2010 14:41

  Doncs sí Joan, i més que en sortiran.
  A mesura que el suport popular augmenti, també augmentarà la quantitat
  d’aquells que els fa ecs barrejar-se amb les bones iniciatives que no
  són seves.
  I això que en Basté i d’altres m’agraden i els segueixo, però crec que
  aquí s’està confonent una mena de defensa corporativa del periodista
  assenyalant que això que fa Wikileaks no és periodisme. Sí, és clar, és
  evident. No és periodisme ni ho preten, tranquils. No es pot confondre
  filtrar una notícia en brut a tractar la informació. Precisament perquè
  ningú de nosaltres es llegirà els centenars de milers de pàgines
  filtrades que calen els periodistes, que ens estan oferint aquesta
  informació a través dels mitjans. Però també està clar que sense
  Wikileaks mai haguessin arribat a parlar de segons què. Ni en un milió
  d’anys!. Així que crec que se n’haurien d’alegrar de tenir en Wikileaks
  un impagable col·laborador que s’ha saltat les pressions econòmiques
  dels editors, enlloc de que se’ls infli les venes oculars de l’enveja i
  de titllar de “palmeros” aquells que gosen defensar la llibertat
  d’informació, sense censures econòmiques ni estatals.

• Miquel

  10/12/2010 18:33

  Totalment d’acord amb aquest article.
  Calen més llocs web de “filtracions” com Wikileaks, on un magnífic grup
  de voluntaris posen en perill la seva seguretat a fi de treure a la
  llum les vergonyes dels que juguen brut, dels mentiders, dels falsos
  representants de la llibertat i la democràcia.

• Dani Ruiz Rosal

  10/12/2010 19:49

  Exactament no sé a qui et refereixes
  però estic d’acord amb el que dius sobre la necesitat de personatges com
  el Julian Assage i llocs com Wikileaks per poder molt de tant en tant
  saber que cony foten els dirigents mundials, per cert, un personatges
  amb poquets valors humanitaris.
  Endavant!

• ignatius

  10/12/2010 20:01

  Per progre tan repetit com l’all, tu, noi!!

• carles campdepadros

  10/12/2010 23:39

  Progres ? Rahola, Baste ..aquest no
  son progres aquests defensen interessos dels paisos atacats per
  Wikileads…..o enveja per no haver-los trets ells

• joan garrell

  11/12/2010 2:27

  Totalment en desacord. 1 En totes les
  relacions institucionals (empreses, estats, associacions, etc) es
  necessari observar el principi de la privacitat. Es absolutament
  imprescindible que algú poguí fer un comentari al seu cap, amic o
  persona de confiança sabent que allò queda entre les dues persones . Per
  descomptat els serveis d’intel·ligència es basen en aixo. Es
  inconcebible la nostra societat sense observar aquest principi. Apart de
  que es absolutament naif pretendre-ho.

  2. La conseqüència immediata de tot aixo serà un enduriment dels
  sistemes de control a tot nivell (personals, webs, etc). algú creu que
  després de tot aixo serà tan fàcil entrar en una pagina web sense que
  sàpiguen molt mes de nosaltres?. Algú pensa que un país histèric com els
  USA no augmentaran encara mes el control sobre to el que els afecta i
  sobre les persones que tenen alguna relació amb ells?.

  Menys salvadors de la humanitat! Aquest Assange es un megalomanen que
  simplement s’ha aprofitat d’un soldat rebotat i ho ha penjat a tot
  arreu. Òbviament no li desitjo cap mal perquè penso que de fet no ha
  ‘transparentat’ res però aconseguira augmentar encara mes el control
  sobre tots nosaltres. Vaja amb la obsessió per la transparència!!

• Josep Arranz

  11/12/2010 10:07

  Probablement tens raó Ignatius, però no acabo de veure què aporta això que dius al debat, sincerament.

• Josep Arranz

  11/12/2010 10:28

  Bé Joan Garrell, però no hi estic d’acord.
  En primer lloc estem parlant d’altíssims funcionaris de l’estat o
  d’empreses transnacionals amb una gran influència sobre tots nosaltres.
  No parlem d’una conversa entre dos col·legues a la barra del bar.
  Crec que una cosa és mantenir converses reservades sobre assumptes
  delicats entre representants d’un estat, i una altra de molt diferent és
  utilitzar aquesta posició de privilegi i poder per perjudicar als
  altres, entre els perjudicats a voltes els mateixos administrats.
  Tampoc veig que la solució sigui mirar cap a una altra banda per evitar
  l’enduriment de les mesures de seguretat, així només fas que justificar
  l’actitud de qui ha provocat el problema (l’estat o empresa en qüestió),
  enlloc de fixar-se en allò que s’està denunciant.
  Qui filtra no és el problema, el problema és allò filtrat.
  Per exemple, no veig que sigui millor no saber les manipulacions de
  l’empresa Shell a Nigèria per a interesos privats. O no saber el que
  deia la ministra Sinde a l’embaixador americà, en contra de les nostres
  lleis!. O no saber la utilització que fan els USA dels nostres governs
  per pressionar la justícia en el tema Couso. O…
  Jo, com a administrat, crec que sí tinc el dret de saber-ho i ells l’obligació de ser més transparents.
  L’Assange serà el que tu vulguis, però saps perfectament que Wikileaks
  és moltíssima altra gent compromesa amb els valors que, al menys a dia
  d’avui, són molt més nobles que els interessos defensats per aquells a
  qui denuncien. I si no, només cal veure a qui molesta…

• joan garrell

  11/12/2010 12:43

  Tampoc es tracta de monopolitzar el blog però alguna puntualització.

  1. Jo no estic parlant de converses de bar. però a qualsevol nivell
  es necessari conexier quan es parla pel public i quan no. Una reunió
  entre tots els directors de diaris, per exemple, requereix saber si es
  un forum obert o no.

  2. Tu creus que realment fa falta aixo per saber que Shell pressiona
  als governs?. Igual que Omnium Cultural i el Barça. Aixo es normal i
  obviament coneixer-ho per escrit no fa mal però la conseqüència es que
  la pressió controladora augmenta en quan es sap que hi molta gent
  potencialment escoltant. La posició de la Sinde es perfectament coneguda
  i no crec que cap dels nostres polítics (actuals i tripartit) els hagi
  sorprès.

  3. Fins ara tot el que s’ha publicat no son realment secrets sinó
  opinions d’uns alts funcionaris sobre situacions, institucions o països
  externs. I per desgracia, confirma el que ja fa molts anys sabem: que
  seran espies però no controlen tant com diuen. la ‘filtració’ d’avui
  sobre el que pensen de Catalunya, l’islam i el Vaticà demostra que saben
  poca historia, volten poc pel carrer. Aixo es transparència?. Crec que
  es una altra cosa.

• Josep Arranz

  11/12/2010 15:02

  1.- D’acord, però tinguem en compte
  per a qui treballa un funcionari públic, de quins són els límits
  d’actuació d’una empresa privada i de quins són els compromisos de
  transparència d’uns i altres.
  2.- Sí que fa falta. Per poguer fer-hi accions en contra, com ja està
  passant. Sinó tot queda en “sensacionss” no contrastades, prejudicis,
  etc. Posar la corrupció i la manipulació contra el mirall public, pot
  ajudar a evitar-ho.
  3.- No ho oblidem, són funcionaris, per alts que siguin i treballen per a
  nosaltres, per al bé públic. A vegades confonen els seus objectius i la
  forma d’aconseguir-los.

  Per cert, vull aprofitar que s’està produint aquest dialeg amb tots
  vosaltres per demanar la vostra opinió, donat que aquests dies me n’han
  comentat de tots colors. Considereu útil i convenient que l’autor del
  post comenti els comentaris?, o considereu que un pic publicat el post
  és millor deixar fluir espontàniament els comentaris, sense
  contra-comentar-los?.
  Gràcies a tots.

• Xavier Roca

  11/12/2010 20:30

  Jo crec que és bó que l’autor comenti
  ja que així a través del debat pot acabar de pulir racons que els que
  comentem trobem i al mateix temps pot argumentar amb altres paraules o
  exemples allò que pensa i ha escrit.

  Per tant crec que és bó el petit debat que hi ha entre vosté, Josep Arranz i el Sr. Joan Garrell.

• Xavier Roca

  11/12/2010 20:38

  Del debat en sí jo crec que Wikileaks
  ho ha fet molt i molt bé!!! a més de quedar-se amb la primicia de poder
  publicar els cables a la seva pàgina web i guanyar visitors i per tant
  poder tenir millor ingressos en publicitat o prestigi va preferir
  entregar-ho a cinc mitjans de premsa escrita de diferents païssos.

  Crec en la privacitat però els dirigents polítics no poden gaudir
  d’aquest dret perque es important saber el que pensen. Jo vull saber si
  es veritat que Conde Pumpido va dir el que va dir pk si es així hauria
  de ser cessat de per vida en qualsevol càrrec pùblic. Jo vull saber que
  fan els que ens governen, vull saber-ho pk tinc dret a això i pk depen
  de com ja no els votaré.
  Vull saber lo de Shell pk això no li anira bé per la imatge de la
  companyia i la forcarem a cambiar com ja s’ha fet amb moltes altres.

  Cert que son opinions però això tb ens pot donar un dibuix del que es pensen de nosaltres i dels altres.

• Albert

  11/12/2010 21:13

  El que no m’agrada gens és aquesta
  cançoneta de que sort dels periodistes que ens filtren els cables. Jo en
  tinc prou amb fer una cerca per paraules i filtro el que vull. EL PAIS
  va filtrar i no va dir res de la Sinde i els americans amb el tema de
  les descàrregues o la llei del cinema. No dic que el periodisme sigui
  mort però… els cables els vulll sencers o filtrats per una massa de gent
  distribuida.

• Albert

  11/12/2010 21:25

  Crec que qui més l’encerta és Manuel
  Castells: el que amoïna de wikileaks és la capacitat d’escapar de les
  pressions dels governs, a diferència de la premsa. Natural doncs que
  gent tant tradicional com la Rahola tregui foc pels queixals. Tu diràs.

• Albert

  11/12/2010 21:33

  Wkilieaks no és periodisme, són dades
  que es posen a l’abast de la gent. Els periodistes poden ficar-s’hi
  pero sense obstaculitzar-ho.
  L’argument de que poden ser esbiaixades, (p.e. no parlen de segons qui),
  és del tot irrellevant donat que ja sabem que NO ÉS TOTA la veritat,
  la qüestió és si allò és veritat o nó.

• jordi morales valldepérez

  14/12/2010 13:22

  Em sembla genial l’actuació de wikileaks.

  I també considero que es bo que l’autor del post pugui comentar els comentaris posteriors.

  D’aquesta manera es poden argumentar amb coneixement de causa respostes a certs comentaris reccionaris.

  Endavant!

• Xavier Forns

  02/03/2011 15:21

  (comentari tardà)

  Wikileaks ha fet i fa una funció essencial, revelant molts detalls
  ocults de la política.. que tots més o menys intuiem però no sabíem del
  cert.

  Però wikileaks té un problema, de base, que l’afecta en tota la seva
  estructura, i per a mi, invalida absolutament TOT el seu caràcter
  revelador: Wikileaks NO és una wiki.

  El nom de wikileaks és un pur engany. Una wiki-something implica
  obligatòriament un site que té continguts aportats per una comunitat
  d’usuaris, modificats per ells i suprimits per ells, continguts que
  acaben sent supervisats per un grup d’editors i experts, però ÚNICAMENT
  supervisats.

  Wikileaks no és més que un grup reduït de persones (que a part de
  l’Assange no se sap ben bé qui són), que van revelant cables. La
  comunitat d’usuaris únicament pot donar hosting, comprar-los-hi dominis i
  oferir-los diners.

  Per a mi, wikileaks no són més que una colla de persones d’una
  ambició i narcisisme tal que únicament persegueixen ser els salvadors
  dels temps moderns, obtenir la glòria i el reconeixement mundial, “oh
  gràcies, ens heu salvat dels poderosos i la corrupció”.

  No hi puc fer res: jo valoro el resultat AL MATEIX NIVELL que el fons
  i les raons de les accions que porten a aquest resultat. I wikileaks
  únicament compleix el resultat. La resta és pura falsedat.

  Però esclar, està de moda i queda súperbé defensar-los i dir que són
  uns grans valedors de la llibertat i d’un canvi per un món millor. I tal
  com diu l’article, també hi ha detractors de wikileaks, també està de
  moda, esclar. Però si us plau, perspectiva. Sóc jove i en tinc, i si la
  tinc, és que tant difícil no deu ser de tenir-ne.

  I que continuïn, però glorificar-los tal com es fa ara i com fa aquest article? Això és servilisme i tenir una vena als ulls.

  I’m sorry.

• Josep Arranz

  02/03/2011 16:38

  “Wikileaks ha fet i fa una funció
  essencial, revelant molts detalls ocults de la política.. que tots més o
  menys intuiem però no sabíem del cert”. Et sembla poc?, per a mi és
  això el realment important, la resta és agafar-se-la amb paper de fumar
  quan la part contrària (estats i grans corporacions) tenen tots els
  mitjans al seu poder. Efectivament, cal mirar-ho amb perspectiva i
  objectivitat… i saber qui ajuda a què. I quan cau del cantó de la
  justícia i de la transparència, doncs celebrar-ho!.