Publicat el divendres, 17/12/2010
Les capritxoses formes del trencant d’ones a la cala d’es Portitxó de
Cadaqués. Un llençol d’aigua en moviment, aparentment tranquil, ve de
lluny i va apropant-se. Trenca sobtadament contra un roc amagat sota
l’aigua. Esclaten les espurnes d’aigua en totes direccions, l’escuma
navega uns instants pels pics de les noves onades, i poc a poc va
tornant tot a la nova tranquil·litat. Com si res no hagués passat.
L’aigua, per poguer seguir el seu curs, ha necessitat el seu particular i
controlat terratrèmol per arribar a una nova calma…
Ep!, diré la meva. Mals auguris al Parlament?. Potser sí,
especialment per als qui no volen que mai res canvïi i per als que només
valoren els canvis quan els promouen ells. Aquests auguris ens avisaven
de la inconsistència d’algunes forces polítiques independentistes
emergents. Que es vendrien per un plat de llenties a la primera de
canvi, “com tots”, “com els altres”. O pitjor encara, que eren submarins
dels uns, dels altres, o fins i tot dels de molt més enllà!. Potser
tenen raó, però no sembla que sigui ara el moment en què això pugui
passar. Portem poques setmanes des del petitíssim terratrèmol nostrat
que ha produit l’entrada de dos parells de parlamentaris amb una
estratègia nova i clara per al futur del país i ja han donat alguns
síntomes de que s’ho prenen molt seriosament i de que van a per totes.
Diuen que han vingut a liderar un nou projecte i no a ser subalterns de
l’status quo actual. Ja ho anirem veient. Si és així i
segueixen sent coherents podran aglutinar tot el vot sobiranista ara
dispers. Uns diluits dins de forces amb una pràctica autonomista. Altres
en iniciatives extraparlamentàries de tota mena. I d’altres a casa.
Donguem una mica de temps al temps per veure si ja tenim una bona eina
al Parlament per iniciar el procés cap a l’estat propi i que sàpiga
sumar, dins i fora. O si cal tornar a crear-ne una de nova.
Com deia darrerament un poeta de la política “sempre és millor
prendre partit que veure passar la història amb indiferència”. Prenguem
partit doncs pel nostre futur. Aquesta sembla que va de bo… i sinó
tornarem a començar… Veurem què passa el dilluns en el discurs dels
“emergents” al nou Parlament. Veurem què passa a partir del 22 en les
diferents reunions previstes entre emergents i submergits. Veiem si
definitivament volem prendre la iniciativa i passar d’una vegada a
l’acció i deixar en evidència aquest autonomisme vergonyant avui encara
majoritari al Parlament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Virgínia Vallejo Mingot
17/12/2010 20:53
I tant que van de debó! Si els
haguèssin escoltat abans tota la gent que no els va votar i que diuen
que són independentistes segur que haurien canviat de vot. El partit de
Solidaritat catalana és seriós però modern cosa a la qual no hi estem
avessats els votants darrerament. No es vendran per res. No tenen
complexes.