Del 8 al 16 de maig per 55e any consecutiu, Girona ha cobert una vegada més de flors les places, patis, jardins i monuments de la ciutat vella. Aquesta expressió de cultura popular ha transcendit la exposició senzilla de flors i ha esdevingut una manifestació artística més del panorama cultural català, que te com a tret identitari la matèria primera amb que s’elabora: la flor.
No es debades que es fa coincidir la Trobada de land art de Girona amb Temps de flors. Les instala·lacions artístiques creades a la natura i a partir d’ella es relacionen amb les florals amb una continuïtat lógica entre ambdues mostres.
A les darreres edicions s’ha pogut veure l’aportació d’entitats d’arreu del territori, que aprofiten aquesta convocatòria singular i única com un marc favorable a la seva tasca.
Així hem vist com un centre especialitzat com l’Escola d’Art Floral de Catalunya, planteja com una part més del seu projecte i tasca educativa la seva participació, que enguany s’ha materialitzat amb l’exposició A flor de pell i amb un muntatge interdisciplinar de flor, moda, música i dansa anomenat Després del Festeig , presentat al Teatre Municipal de Girona.
D’altres com la Fundació del Centre del Vidre de Barcelona, entitat dedicada a la investigació, formació i difusió de les arts del vidre, aprofiten la seva participació com una oportunitat de provar nous processos de treball. La fundació ha fet l’encàrrec del disseny d’un projecte a realitzar a base de flor i vidre, a un equip interdisciplinar de dos artesans i un arquitecte, Miquel Àngel Julià, Meritxell Tembleque i Joaquim Falcó. El resultat ha estat la instal·lació del claustre del Museu d’Història de Girona, creada a partir de la recreació del concepte del jardí de l’Edèn.
Fotografia que documenta la instal·lació del claustre del Museu d’Història de Girona i s’ha extret de la web: http:// quim-txell.blogspot.com
http://www.gironatempsdeflors.net/cat/index.php
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El devessall de bon gust, d’imaginació, d’art, de creativitat és extraordinari. A tots els que hi contribuïu el meu agraïment. Heu posat la bellesa en la cúspide. Felicitats. Com a gironí allunyat i com a català me’n sento honorat.