Murals: pràctiques murals contemporànies
Fins el proper 6 de juny encara es pot veure a la Fundació Mirò aquesta exposició temporal que ha comissariat Martina Millà.
En una época en que les tecnologies vinculades a la cultura audiovisual han experimentat un creixement i desenvolupament brutal ,en un espai de temps breu, d’entrada sembla que les pràctiques artístiques que no hi són vinculades han quedat relegades a un segon terme.
Aquesta exposició trenca el tòpic, la visita a les sales que 11 artistes, provinents de tot el món, han pintat o elaborat directament unes composicions de grans dimensions, ens mostra la plena vigència de la pintura mural i la diversitat de conceptes i d’estils que coexisteixen actualment.
El mural el podem trobar en espais privats però es als espais públics on acaba de prendre ple sentit, formant part de l’entorn quotidià i destilant de manera constant les imatges que el configuren en les persones que passen pel seu davant.
De fet, des de les mostres de pintura mural datades als inicis de la presència humana a la terra fins els nostres dies,hem trobat una continuïtat ,en el temps i en cultures molt diferents, d’aquesta pràctica pictòrica, molt probablement hi ha contribuït el fet de que es una de les poques que propicia un contacte més directe entre qui la fa i qui l’observa.
Cal remarcar també, que a la segona meitat del segle XX, als darrers temps del franquisme i a començaments de la transició política cap a la democràcia, va haver-hi una florida autèntica de murals de temàtica política i social a les parets de gairebé totes les poblacions de casa nostra.
A les dues darreres dècades ,però, s’ha consolidat el mural graffiti, amb un llenguatge específic de la cultura hip hop, i practicament es qui te l’exclusiva de les parets avui en dia. En la majoria de ciutats hi ha espais alliberats per a la seva pràctica legal com per exemple el mur de tags al Fòrum de Barcelona. Si tenim en compte que es un art fet al carrer i que la seva realització indiscriminada està penalitzada per les normatives municipals, entendrem què es coneguin poc s noms propis. Sovint podem reconèixer les diferents creacions per les seves semblances formals i pel mot amb que es signen,com per exemple l’anglès Bansky .
De tota manera , avui també podem trobar murals que tot i utilitzar formalment un llenguatge visual propi del graffiti, tenen un contingut explícitament social i polític, així a manera d’exemple val la pena citar dos murals graffiti de Barcelona:
l’un, pintat al barri del Carmel, a l’inici de la crisi econòmica en la que estem immersos, que representa un taurò immens composat per la imatge de centenars de bitllets d’euro ,que l’italià Blu va realitzar l’any passat , en el marc del festival Influències del CCCB
o l’altre, molt recent, que ha realitzat AXEcolours en homenatge a Pepe Rubianes prop de les tres xemeneies del Paral·lel i que ha coincidit amb la confirmació insòlita, el passat 2 de juny, que el Tribunal Suprem fa de la condemna a l’actor , mort ara fa 1 any i escaig, per unes declaracions fetes el gener del 2007, enmig de la campanya pel retorn dels papers de Salamanca.
Imatge extreta del blog http://aleigoho.blogspot.com.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!