Coll, sense paraules
Fins el 5 de juny proper es pot visitar l’exposició Coll ,sense paraules a la Galeria Francesc Mestre Art. L’exposició ,comissarisada pel seu amic i expert en TBEOs Lluís Giralt, està formada per una trentena de tires còmiques i de dibuixos originals a llapis i a tinta xina d’en Josep Coll i Coll (1924-1984), un dibuixant singular.
Llegint des de les notes i articles de blogs i webs especialitzades en cómic fins l’article d’opinió que va escriure en Quim Monzò, el dia 8 d’abril passat, a La Vanguardia, crida l’atenció que malgrat que no va tenir una dedicació professional llarga i continuada, es una de les figures més significatives de la història catalana de la vinyeta.
Als 12 anys combina el treball amb l’estudi a l’escola d’arts i oficis, on estudia mecànica i delineació. A l’any 1946 comença a col·laborar de manera esporàdica en diferents revistes infantils. De l’any 1949 fins l’any 1964 es pot dedicar de manera plena a l’ofici de dibuixant, treballa a la revista TBEO i a d’altres com Tururut i L’infantil; per raons econòmiques ha de plegar i es dedica a fer de paleta.
A partir del 1981 col·labora esporàdicament a alguna revista, però es des del 1982, any en que li fan un homenatge al ll Saló del Còmic, quan col·labora regularment a la revista mensual de còmic El Cairo, fins l’any 1984 en que, malalt d’una depressió, es suïcida.
Els diferents comentaris escrits coincideixen a destacar les característiques formals del dibuix que fa: allargat, estilitzat (a l’inici per diferenciar-se del seu mestre Benejam) i net; el fons molt auster; la simplicitat de la composició. Els seus personatges característics (el rodamón, el futbolista, l’explorador, el caçador, el nàufrag a l’illa esquifida amb una palmera única…) dotats de gran moviment ens han narrat unes històries innocents i d’un humor blanc i atemporal; la narració s’ha fet mitjançant un ritme cinematogràfic entre vinyetes, sovint sembla una petita seqüència cinematogràfica, de fet podem trobar semblances amb les pel·lícules de Jacques Tati; més recentment, ens pot semblar identificar una certa influència d’en Coll a les obres de Tricicle, especialment a la sèrie Xoff!!. De fet entre en les obres de tots ells hi trobem un element comú, la gairebè total absència de paraules.
D’ençà la seva mort hem pogut continuar veient les mostres de reconeixement del sector cap a un dels seus mestres, entre d’altres per exemple, el Premi de còmic Josep Coll que reconeix el millor projecte d’àlbum de còmic realitzat des de Catalunya i que convoca anualment l’editorial Glenat i APIC(Associació Professional d’il·lustradors de Catalunya). El 18 de maig passat se’n va celebrar la tercera edició.
Es una bona ocasió per poder veure directament part de l’obra d’un dibuixant vocacional i de gran talent que, per poder-se mantenir als anys setanta a casa nostra, va haver d’abandonar la seva professió, poc reconeguda economicament, i dedicar-se laboralment a un altre camp.
Galeria Francesc Mestre Artc. Enric Granados 26-28 Barcelona
Imatge extreta del blog: http://absencito.blogspot.com/2008/07/argamasa-y-ladrillo.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!