Isaac Peraire Soler

Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...

22 de maig de 2008
6 comentaris

Si Lenin aixequés el cap…

Amb aquest titular encapçalava ahir la notícia referent a la final de la Champions el diari El 9 esportiu. I és que ahir es va viure a Moscou l’últim episodi de la Guerra Freda. Curiosament, no amb facilitats, van sobreviure els diners nord-americans davant dels russos, tot i jugar en camp contrari.

Era la primera final europea anglesa, i va enfrontar el Manchester i el Chelsea, en un emplaçament que no em desagradaria conèixer en pròpia pell. Pel què fa al partit, no el vaig veure sencer, sols la segona part i quan va iniciar-se la pròrroga ja vaig abandonar. Els penals els vaig seguir en directe, però no mirant-los. Debia ser molt intens, i ser allà, debia ser apassionant.

En fi, a casa de Roman Abramóvitx (magnant rus que controla el Chelsea), però amb el United de Malcolm Glazer (magnant nord-americà, molt menys mediàtic que el rus) davant, es va imposar una altra vegada el que venia de l’altra banda de l’atlàntic.

Ara bé, ahir hi havia una diferència fonamental amb la històrica Guerra Freda: tan un bàndol com l’altre, representaven el capitalisme pur i dur.

  1. Isaac,

    Una molt bona final, amb un mal final…

    Malgrat ser 2 equips on impera el capitalisme pur i dur (com tu dius), ahir crec que el Manchester representava la “beautiful people” (xd), un equip modern i amb futur al qual tot li ha sortit bé aquest any i que buscava posar la cirereta al pastís, la guinda final. L’equip maco al que la sort li somriu.

    El Chelsea, per altra banda, arribava més necessitat: havia perdut la final del Cup contra el Tottenham, havia deixat escapar la Lliga davant a favor del mateix ManU, i ja acumulava masses fracassos en la màxima competició continental per la qual cosa arribava més necessitat a la final d’ahir. A més, malgrat ser un equip fet a base de talonari, sembla que la tendència està canviant, fet que també el fa caure més simpàtic que en anteriors campanyes.

    Una part per cada equip, i la pròrroga per l’àrbitre (justet per pitar una final).

    La lectura negativa de tot plegat: ara ja no hi ha res que impedeixi que Cristiano fitxi pel Madrid…

  2. Curiosa visió Isaac, no m’havia parat a pensar en aquest aspecte. D’altra banda no és una novetat no? Tots els equips de futbol anglès últimament estan en mans de magnats del caler (Liverpool per exemple).

    ^^ Veus, està bé això de mirar altres assumptes, en comptes de centrar-se en lo merament esportiu.

    Ara, ja no podràs dir que no he deixat rastre!, aquest cop ho he fet! I si no et sap greu, de tan en tan m’aniré passant per veure si hi ha alguna cosa que em cridi l’atenció i em sedueixi prou (més que el cosí de l’Esteve jajajaja) per deixar-hi un comentari!

    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!