Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
No hi havia dubte que ahir al vespre totes les mirades eren posades al Camp Nou. L’amic Guillem des del seu bloc expressava de bon matí quina era la sensació que es vivia només llevar-se. Quelcom no era igual. I no ho va ser. Sabíem que el Barça es jugava molt ahir. L’afició no va fallar. Els jugadors tampoc. El partit va començar amb ocasions clares dels barcelonistes, i la cosa semblava encarrilada. Des dels primers minuts de joc ningú era prou pessimista per pensar que aquell partit era nostre… (Segueix llegint…)
I ben aviat va sortir el gran gaúchu. Amb un xut de falta no pas gens dolent, amb més homes que mai a la barrera. La pilota va entrar provocant l’esfondrament (metafòric) del Camp Nou. Això era el minut 12. I a partir d’aquí, jugades que van ser per emmarcar, amb algun avís aïllat dels de Bremen. Ah, i aquell fallo garrafal de Giuly?!?!? ostres tu, allà l’Orient, com a tot Europa, ja cridàvem gol; després d’aquella mangnífica jugada del Deco (gran, molt gran!), anant gairebé d’àrea a àrea, i Gudjohnsen, driblant tres defenses i tirant la pilota al pal; i vael Giuly i la fot fora! Era una d’aquelles jugades que s’escriuen a la història… Sort que dos minuts abans (el 18) el mateix Gudjohnsen ja havia fet el segon pel Barça.
Vaja, que ja som a vuitens. I el què ve no serà fàcil. Però com també diu el Guillem al seu bloc, a" més dificultats, més glòria al tornar a vèncer". Els rivals de moment no són fàcils. Bayern Múnich, Liverpool, Olympique de Lyon i AC Milan en aquests moments els possibles rivals, a l’espera dels resultats d’aqeust vespre. Però la competició no torna fins el febrer, quan nosaltres tornarem a tenir tot l’equip sencer, en plena forma. I aquest any, tornarem a vèncer.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És un equip orfe d’una nació, país i estat propi, que busca emparar-se amb l’Unicef com a mal menor.
És l’equip dels Bollycaos, els tigretones i bucaneros, que com Peter Pan no vòl crèixir i a més a més té por de crèixer.
Un equip que per cobrir les seves fortes carències com a país, inverteix força en un equip de dibuixos animats com a punt d’evasió de les responsabilitats.