Ismes

Imaculada Echevarría, de 51 anys i amb una distròfia muscular progressiva que l’ha deixat tetraplègica, havia demanat morir i el Comité Ètic de la Junta d’Andalusia i el Consell Consultiu Andalús han donat un pas important en l’àmbit social admetent la seva petició perquè se l’hi retirés el respirador que la manté en vida des de fa deu llargs anys.

Echevarría ha estat traslladada de l‘Hospital San Rafael de Granada, on ha passat aquests darrers deu anys i que depèn d’una ordre religiosa, San Juan de Dios, a un centre del Sistema Andalús de Salut, el San Juan de Dios.

El centre depenent de l’església, ai sempre l’església!, ha hagut d’acceptar la interrupció del tractament respectant el principi d’autonomia del pacient i les seves voluntats prèvies. Però no han permès que l’acció s’efectuï en el seu centre.
[…]

Els responsables del centre s’han excusat en que el fet de desconnectar-li el respirador li crearia un patiment afegit seriós i caldrà mitigar-li el dolor, obligació de qualsevol metge, i caldrà usar sedants.

Tot i l’acceptació de la petició tant des del punt de vista jurídic com ètic, Echevarría ha estat traslladada a l’àrea de cures bàsiques de l’Hospital San Juan de Dios, annex al de San Rafael amb el beneplàcit de la Delegació Provincial de Salut per "evitar molèsties innecessàries" i la sol·licitud del seu anterior centre.

En definitiva, després de deu anys i quan es pot complir la voluntat de la pacient, el centre religiós no vol quedar marcat per aquesta mort diga (crec haver llegit que els metges i personal d’infermeria que l’han tractat durant temps no havien posat pegues a ajudar-la al traspàs).

Entenc que des del seu punt de vista, l’església sigui reàcia a qualsevol tipus de mort o, millor dit, interrupció de la vida. Però també han d’actuar amb les paraules que sarmonejen sobre el bé del pròxim. Potser que es vagin adaptant a la nova època perquè crec que la Inmaculada els hi estarà agraïda després de deu anys de patiment i "molèsties innecessàries" sense esperança que la seva distròfia muscular la deixi pensar a mig i, fins i tot, curt termini.

Molts voldríem una fi similar davant aquesta situació. De fet, és un dret a decidir de la vida de cadascú. De la mateixa que un pot triar una manera de viure, una casa, una família, un cotxe,… tot i que la societat no sempre li ho permet és legítim demanar allò que un vol. De la mateixa manera que molta gent gran ha de ser lliure de voler continuar la seva vida sols, en família o en un centre geriàtric, quan un veu que la seva vida s’esgota i no hi ha esperança de tirar-la endavant també s’hauria de permetre sense cap mena d’entrebanc com vol que aquesta s’acabi, deixant sempre les voluntats prèvies per escrit i dintre la legal·litat.

Actualització 15/03/07 a les 00:03

Després d’escriure aquest apunt, llegeixo que Imaculada ha mort aquesta nit després que se li desconnectes el respirador.
Espero que el seu traspàs serveixi per avançar a nivell social en el dret a decidir de les persones.
Després de tot el llarg patiment, descansi en pau.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!