Un altre any ha arribat el Dia de la Dona treballadora. Treballadora? Ens trobem en el s.XXI i encara s’ha de reivindicar un dia per a la dona? N’hauríem de gaudir tres-cents seixanta-cinc dies a l’any!
La Dona és qui ens dona la vida, creix i ha de lluitar per fer-se un lloc a si mateixa i, encara, és qui porta el pes quan forma una nova família. És la companya de viatge necessària. I, moltes vegades, és qui dona l’últim adéu després de la cura i el patiment.
Tothom és com és i cadascú és un món però donem gràcies a les dones per tot allò que ens donen. A totes. A les mares, germanes, cosines, nebodes, companyes, veïnes, parelles,…
Mai no acabaria la llista ni sabria com mostrar la meva admiració cap a la dona. Deixo un homenatge (modest però gran al mateix temps) en forma de petit himne.
P.D.: M’he pres la llibertat de de fer-ne la traducció personal, que deixo més avall.
|
Dona. Em costa les meves emocions sorgides de la meva reflexió. Després de tot, estic en deute amb tu per sempre. I, Dona, intentaré
Dona, sé que comprens al petit nen dins de Si us plau recorda que I, Dona, aguanta?m prop Malgrat la distància, Després de tot, està
Dona, deixa?m explicar Per tant, deixa?m
T?estimo
Ara i per sempre.
|
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!