A vegades escric/ A veces escribo/

descripció dita

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Vaig veure-la i
sabia que s’havia de dir Laura. També vaig veure la casa on vivia amb els seus
pares. I també vaig entendre que a ella no li agradava viure en aquell casalot
de burgesos. La Laura va a la Universitat de Barcelona fa tercer de periodisme.
Estudia poc i es coneix molt bé el bar de la seva facultat. Les seves begudes
preferides són un cafè sol i una bona cervesa fresca. Mai s’ha enamorat de
ningú en vint i tres anys de la seva vida. Però tot i així no hi ha cap de
setmana que no la passi dormint amb un noi diferent. Políticament no s’entén
amb la seva família. A ella li hagués agradat estudia sociologia però de fet la
carrera no li desagrada ja que li permet escriure el que vol dir amb paraules.
Entre la colla d’amics de la universitat i del poble sempre és el centre de
conversa, té un carisma que l’arrossega des de petita. Ningú es cansa de la
Laura. Però la Laura es cansa ràpid de moltes persones. S’avergonyeix de la
seva família sobretot dels seus pares que sempre estan pensant amb els diners.
La Laura és el somni de tots els nois que coneix. He vist noies més maques que
ella però la Laura desprèn un aire irrespirable és la seva mirada fosca i de
mel? Són potser els seus cabells llargs ondulats i castanys? O les seves mitges
i les samarretes desenfilades que sempre portar des de els quinze anys? O tota
ella? Quan et mirar sembla que et vulgui dona la mà però de sobte se’n va just
quan pensaves que t’acompanyaria amb ella. És seva ,li agrada tenir els seus
moments d’independència, tant que a vegades, fa mal a les persones que més
estima però ella no ho veu i no ho vol veure. Li encanta balla però sempre hofa d’amagades. Algun dia aconseguirà fer-ho davant d’algú?