A vegades escric/ A veces escribo/

Ha passat un hivern . 23 dies sense fam i sense diners. Tot té memòria en aquesta casa on els missatges desvarien per lletanies amb un sant jordi que no puc descobrir encara. D’acord no soc escriptora, d’acord no tinc novel.la en mà, d’acord no tinc estil , d’acord no llegeixo vuit llibres al mes, d’acord no m’he llegit la bíblia, d’acord no em conec tota la cultura catalana. Però senyors estimo la paraula i els ulls em van bojos per aquesta ciutat que serà intervinguda.
Un Sant Jordi, una rosa i un llibre que serà un clàssic, o això diuen. Les rambles es converteixen en una cloaca plena de homenets que compren llibres, i diuen que ja pocs llegim les lletres escrites amb històries. No entenc el món.

 Cleopatra no sé on s’amaga, Amelie està Austràlia i la Laura em mira amb cara de peix( treu-me d’aquest sopar, treu-me d’aquest poble i posa’m a balla)
Tot té un final i un començament, una ruptura que t’inspira , un crim que et marca el cor sota zero. Vols baixar balmes i penjar-te sobre els fanals , col·lar-te a les finestres d’elles i l’amor no t’inspira, no et crida a baixar el mar. No trobes la primavera, ni la olores ni la sents. Estàs in out.
Vols la carretera que et feia anar a 170 per hora, sense marques, sense passats amb un futur i una bandera. Estaves sola tu i tu i ho tenies tot. No sabies cap on anaves, a la bossa un llibre, quatre cèntims i una llibreta d’ idees generadores. Vols entra en joc. estàs a punt de fer 1 2 3 i dius que sí a la vida. Que la crisi no t’espanta. Que els morts estan ben enterrats i que la Barcelona es posa de gala entre bambolines i alegries quotidianes no deixis que els morts vius t’absorbeixin la sang. Tens molt per dona i per viure. Mira el teu voltant, la vida no pot ser tan simple. Tanta merda no pot haver-hi entre els nostres carrers. Coll d’habitació vesteix-me de princesa i fes-me veure,  el que hi ha de realitat en aquesta barcelona submergida,  plena de piranyes i gats que et poden arribar a esgarrapar. Deixeu-me respirar i us compondré una nova cançó per sant jordi , no et desmarquis de la via ni de la vida. Tot tornarà sobre el teu teclat , diuen que les coses es posen al seu lloc amb el temps. No esperaré més. Serà  millor fer una volta de 180 graus i la meva vida, senyors ja me la posaré jo. Un llibre, una princesa, un cavaller sense espasa, una rosa seca i Barcelona es tornarà a posar contenta. Tancarem els ulls. Serà un altre hivern però de moment viatjaré a la primavera. Una nova que no l’han escrit. Amelie i Cleopatra torneu a casa per Sant Jordi us espera la vostre la novel.la sense rosa.