A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

14 de setembre de 2012
0 comentaris

EL 11S VA DECIDIR VIURE…

Obres la finestra. Enyores aquell temps. Un onze de setembre que s’ha fos a les mans. Un amor que mai hi va ser. I ara et dediques a escriure sense ruptures ni unitats mètriques. I et fas dir artista. Amelie està perduda entre bambolines. I avui ho vols abandonar tot. Tot és tot. Apaga la llum i s’encén un cigar. Qui ho diria? Tu que et creies  preciosa, tant bonica i avui tens la cara rasgada, esquinçada(en català siusplau) per mil vidres trencats. Una botella de cava a la cantonada del bany i un crit sota l’aixeta. T’ha deixat. T’ha assassinat. Ets una bèstia ferotge. Saps que ara comença l’espectacle de comença enrere. No tens ventre, ni set d’amor, ni de ruptures ni de res. I quan dic res és res de tot. La Gran Via no té fanals i tothom es menja amb tothom. i FAS UN BANGGGGGGGGGG I BOMMMM PER DAVANT I TOT GIRA PER LA CIUTAT….RASGAAAAAAA…..

Un aire nou que respires per la finestra. tot en el que creies i amb el que creies que et creies fa fugir.
No et portaré com un record, et porto com una part més, sembla tot tant llunyà. Com si  d’una radio es tractés. I ara què? Què toca fer? Doncs no sé… Només existeix un 11 de setembre sota febres i una sonda que necessites. Un hospital no és un bon lloc per acabar de viure. I viure no es qüestió de reviure. Ara o mai. I això és el que et toca, et deia.

I un cel blau t’impressiona, recordes la blancor de la sala. I un cop de porta vas deixar anar. I ella es va quedar sola. Es va posar les punteres i va sentir la melodia que no et va voler explicar. Perquè només és seva i quan dic seva és seva. Pronom possessiu. I el mirall reprodueix el feedback d’ella i el cos, d’ella i les notes que ara sonen, que per fi volen per l’habitació on ella ha decidit fer-se gran. Ser una artista sota el cel d’un 11 de setembre on la vida de Cleopatra va perillar. I ella ha decidit viure. Només viure. Ella amb les mans, i ballar sense esperar més que el remor del seu inconscient. La felicitat diuen, que per ella és aquesta. Volar i quan dic volar és només volar.

Cap a mitjanit
18.03.2009 | 8.21
MÉS LAURA
05.12.2010 | 5.17

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.