A vegades escric/ A veces escribo/

…

T’ESCAPES a l’habitació,

M’abraces i em dius que no parlem d’amor. On
tot es va quedar? Ulisses lluita i jo em rendeixo davant de tot. No tot
s’esmenta i res es pronúncia. Les paraules trencades només es queden en els
meus somnis. No vals i no saltes cap pendent esperant un calvari ple d’ortigues.
Tot està mort i massa afincat. Un somni que mai el veuràs passar quan
t’aixequis a les 6:30 per mlt que teclegis i inventis històries. Rés es convertirà
en realitat. Un aniversari i cent anys perduts. Una nena que et qüestiona la
teva vida i tu plores sense saber capo n van aquestes llàgrimes seques i plenes
de ràbia. Les cançons trontollen els poemes que mai has composat. Tot està
bloquejat a la teva pantalla I Can Giral està viu només existeix en el teu cap
i en cap lloc més. Masses morts, masses amants, massa esquizofrènia i cap
lector. Les teves llibretes estan lluny d’obrir-se i en la teva motxilla ja no
hi ha rés, només un perfum, que et fa recordar la olor de quan els somnis es
feien realitat. Potser t’has fet gran. La malaltia de la humanitat. I els teus
peus toquen l’asfalt. Ja no hi ha vaixells encantats ni princeses per salvar. Catalana
a Suïssa i el pedraforca mai el vas pujar només en el teu cap. I ara tot està
aquí dins de les teves mans que t’acaricien mentre tot s’ha oblidat. M’he
enamorat. Entre espelmes i banys de sal tot s’escala per la muntanya oblidada.
Tot està accelerant el que no volies i el que ara toques sense ballar només dansant
el pi de les tres branques. Copa i vi i un tomàquet seca sobre les teves
humitats. Escriptura mecànica. Les castanyes no estan. Els panellets s’han
cremat amb ingredients de Noruega. Austràlia no està oblidada. Amelie em crida
els taxistes que em confessant el que ningú sap i jo poso punt i coma a la meva
vida i a la de Cleopatra. Tens un tumor i ningú et salvarà només podràs salvar
un sol pecat. I jo encara no sé quines . Alemanya segueix fosca i Suissa està
viva sota la neu.