A vegades escric/ A veces escribo/

T’agradarà la casa…i els seus secrets encara més!!!
Laura t’estic fent la història de la teva vida, com a mínimi… respon no? I que sàpigues que la vida no serà tant fàcil. S’han acabat les coses per fer sense fer res. Millor que espavilem, com et va dir el Miquel. Sí, el Miquel que et va deixar embarassada i va ser l’amor de la teva vida.I ho sento Laura però hauràs de patir per poder creixer. T’anava a fer un final dolç però la vida no va així. La vida va com va. Laura prou, ara m’escoltaràs de veritat. Jo me’n vaig però tornaré demà pel matí. Ara em tocar a mi volar potser en mans d’algú que no toca però tu ja has viscut masses nits i ara li toca a la teva autora. Ben pensat millor que demà fem un cafè i ens començem a fer amigues que la vida de la teva besàvia, avia i mare ja les tinc encara em queda la teva…

Apa bonica, avui tu et quedes a casa i jo me’n vaig…fins demà…al cafè de la plaça? O potser queda massa lluny? Millor el cafè de les paraules que queda prop de casa meva i així desapareixes una bona estona de Can Giral i de Rustenyà