A vegades escric/ A veces escribo/

COLUMNA II:

Primer una copa que us separa,  us la beveu junts i clash  a casa teva o a casa meva? La meva que esta més a prop dels ferrocarrils. Feu sexe tota la nit us aixequeu i ell demana cita. Una nit rodona.

 Només volies lligar però t’ha sortit bé i ell et portarà a un Japonès molt cool. Què incitar a les dones ha haver de seguir amb aquella relació quan només era un rollo d’una nit? Per què hi ha tantes dones que tenen  la necessitat de mes i de mes amb un home que potser no val la pena més que una nit?. És conformisme, és amor o és dependència a estar amb algú? Passen els mesos i les cites es van pronunciant i un t’ estimo apareix en mig d’un sopar. Un dia deixes la teva primera muda a casa d’ell i al cap d’uns dies ja esteu pràcticament vivint junts. I als següents mesos apareixen els dubtes, però sola per què haig d’estar? I clash ell té 35 i tu 30 i et demanen la mà. I només feia un any estàveu fent només sexe. I ja esteu dient el si vull. Per sempre? Tot depèn,  si amb un any no heu tingut cap crisis. Fàcil. Una hipoteca us uneix. Això sempre dóna força a les relacions. Anar ràpid per tapar tots els buits que pot tenir la vostre relació. Passeu sis mesos de matrimoni, avorrits, i decidiu tenir el vostre primer fill , substitutiu del vostre avorriment, un buldog que compreu i els pròxims mesos són més dinàmics però al cap de sis mesos necessiteu més. I finalment ella té un fill. Al cap de tres anys després de tantes festes infantils, les infidelitats són el pa de cada dia. Ella no volia estar sola per por a ser la solterona del grup d’amigues. No va saber dir que no i a ell ja li estava bé tenir una doneta i un plat per sopar. I de tant en tant una festa al llit. Però senyors quina és la por? La soledat? No hauria de ser el conformisme? La hipoteca uneix més als matrimonis però on s’ha amagat